Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca,[lower-alpha 1] eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials. Jaume I els creà el 7 de juliol de l'any 1249 en concedir llicència a la ciutat de Mallorca per poder escollir sis jurats per al govern de l'illa.[4][lower-alpha 2] L'exercici d'aquest càrrec era anual, sense remuneració i sense renúncia. Formaven part de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, juntament amb els consellers i els síndics i consellers de la Part Forana. Tenien l'obligació d'ocupar-se'n anant dues hores al matí i dues l'horabaixa a la Casa o Sala de la Juraria i estaven sotmesos a la prohibició que més de la meitat dels jurats abandonessin la ciutat. Malgrat això també tenien alguns privilegis com a la Festa de l'Estendard on un jurat portava el penó reial, a més tots tenien el dret de vestir gramalles en els actes públics (que eren subvencionades per la hisenda pública) des del seu banc.
Dades | |
---|---|
Tipus | jurat |
Història | |
Creació | 7 juliol 1249, Mallorca |
Fundador | Jaume el Conqueridor |
Data de dissolució o abolició | 6 setembre 1718 |
Els Jurats formaven part del Consell Secret o Consell Menor que era la comissió executiva, i del Gran i General Consell, òrgans presidits pel jurat en cap, el qual havia de pertànyer al braç militar.
Aquesta institució va anar canviant al llarg del temps fins a la seva desaparició el 1718.