El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca. Atès que el regne no tenia corts, n'adoptà moltes de les funcions, inclosa la creació d'un òrgan que el representava (la juraria o Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca). El seu nucli es fundà el 1249 i la institució fou suprimida el 22 de juliol de 1718 per Felip V emparant-se en el Decret de Nova Planta de Govern de Mallorca i Eivissa (28 de novembre de 1715), juntament amb tot el dret públic mallorquí.
Hom ha remarcat com a trets positius del Gran i General Consell a la seva època, la paritat en la representació dels estaments, una filosofia política patrimonial basada generalment en la correlació contribució a les despeses públiques-participació política" (Alvaro Santamaría) i el principi democràtic d'aprovació de la decisió majoritària.
No en convocava les reunions el rei sinó els jurats.
No hi havia tots els estaments.
Òrgan col·legiat, amb tots els braços (12 cavallers, 12 ciutadans, 8 mercaders, 12 menestrals, 28 representants de les viles), llevat de l'eclesiàstic i d'altres grups sense representació oficial (albarranis o barranis --rodamons-; esclaus, lliberts, jornalers).
Òrgan de cooperació amb el rei, en el govern i la legislació, i de control de l'actuació de la monarquia sobretot en relació amb les competències del Gran i General Consell.
Deliberació, convocat pels jurats i sense la presència del visrei (no tenia funcions executives, doncs; l'execució corresponia als jurats i als síndics nomenats especialment).
Presa de decisions, per majoria simple (per escrutini de més veus).
Defensa de les franqueses i altres constitucions del Regne (que incloïa la seva compilació).
Ajuda als funcionaris reials.
Elaboració de lleis, que després havia d'aprovar el visrei o el rei directament, segons la seva importància.
Proposició de lleis al rei.
Redacció i aprovació dels estatuts per a la regulació dels serveis de la seva competència.
Gestió de la hisenda pública amb els imposts propis: imposició de drets per a l'ordenació dels ingressos i de les despeses.
Promoció de l'economia, especialment garantint l'abastiment de blat.
Representació del Regne i defensa de l'ordre constitucional i jurídic propi.
Defensa: organització de la milícia, gestió de les unitats militars pròpies; compra, fabricació i adob d'armament; fortificació.
Sanitat i beneficència.
Pesos i mesures oficials.
Obres públiques.
Comerç.
Cultura, ensenyament i religió.
Consell Plener, format per tots els seus membres: 72 consellers (1614-1715).
Consell Menor o Consell Secret, comissió delegada executiva del Consell Plener: 30 consellers, dels quals un mínim de 3 han de representar les viles.
Jurats de la ciutat i regne, o Juraria, que el presideixen, presidits alhora pel jurat militar o jurat en cap.
Sala de la Juraria, a la plaça de les Corts de la ciutat de Mallorca (actual edifici de l'Ajuntament de Palma).
Notari escrivà, més endavant substituït per un secretari funcionari, que arribà a ser també l'arxiver.
Dos síndics.
Correu
Artillers de la Universitat, talaiers, músics.
Román Piña Homs, El Gran i General Consell. Asamblea del Reino de Mallorca, Diputación Provincial de Baleares, Palma, 1977.
Llorenç Pérez, Álvaro Santamaría, Exposició documental sobre la història del Gran i General Consell, Consell General Interinsular, Conselleria de Cultura, Palma, 1981.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.