José Corts Grau

José Corts Grau (Fortaleny, Ribera Baixa, 25 d'octubre de 1905 - València 4 de gener de 1995) fou un jurista valencià, rector de la Universitat de València durant el franquisme.

José Corts Grau

Biografia
Naixement	25 octubre 1905 Fortaleny (Ribera Baixa)
Mort	4 gener 1995 (89 anys) València
Procurador en Corts
29 de desembre de 1951 – 4 d'abril de 1967
← Fernando Rodríguez Fornos y González Juan José Barcia Goyanes →
Circumscripció	Universitat de València
Rector de la Universitat de València
4 d'abril de 1967 – 9 de maig de 1972
← Fernando Rodríguez Fornos y González Juan José Barcia Goyanes →
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista, catedràtic
Ocupador	Universidad de Granada Universitat de València
Membre de	Real Acadèmia de Cultura Valenciana Asociación Católica de Propagandistas
Premis
(1967)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1961)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
Llista Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 4 abril 1967 – Juan José Barcia Goyanes → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Rector de la Universitat de València 1952 – 1967 Procurador a Corts 29 desembre 1951 – 5 abril 1952 ← Fernando Rodríguez Fornos y González Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Catedràtic d'universitat

Biografia

Va estudiar Dret a la Universitat de València entre 1924 i 1929. Va ser becari del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot. En finalitzar la carrera va obtenir el Premi Extraordinari de Llicenciatura.

Va ampliar estudis amb les principals figures del pensament del seu temps, tant en l'àmbit de la Filosofia del Dret, amb els institucionalistes francesos Georges Renard i Joseph Delos, com en l'àmbit de la filosofia general, en estudiar un curs amb Martin Heidegger a la Universitat de Friburg.^[1]

Va col·laborar en Acción Española, revista i societat cultural fundada per Ramiro de Maeztu en 1931 on hi col·laboraren José Calvo Sotelo, Víctor Pradera, José María Pemán, Rafael Sánchez Mazas o Ernesto Giménez Caballero entre molts altres.

En 1931 va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat després de defensar la seva tesi sobre el Pensamiento Político de Balmes. En 1935 va aconseguir la càtedra de Filosofia del Dret de la Universitat de Granada. En 1941 es va traslladar a la Universitat de València, on exercirà el seu magisteri fins a la jubilació.

Des de 1952 a 1967 va ser rector de la Universitat de València i procurador en Corts.^[2]

Obres

• Filosofía del Derecho. Historia hasta el siglo XIII. Madrid, 1942.
• J. Luis Vives (Antología). Madrid, 1943.
• Filosofía del Derecho. Introducción Gnoseológica. Madrid, 1944.
• Balmes, filósofo social, apologista y político. Madrid, 1945
• Motivos de la España eterna. Madrid, 1946.
• Los humanismos y el hombre. Valencia, 1967.
• Actualización del pensamiento de Santa Teresa de Jesús en nuestra época. Valencia, 1997.

Referències

1. ABC de Madrid, necrològica. 12 de gener de 1995
2. Fitxa del Congrés dels Diputats

Precedit per: Fernando Rodríguez Fornos y González

Rector de la Universitat de València 1951-1967

Succeït per: Juan José Barcia Goyanes