Fernando Rodríguez Fornos y González

Fernando Rodríguez Fornos y González (Salamanca, 31 d'agost de 1883 - València, 8 de novembre de 1951) fou un metge i catedràtic d'universitat espanyol.

Fernando Rodríguez Fornos y González

Bust del Dr. Rodríguez Fornos, davant la facultat de medicina. València
Biografia
Naixement	31 agost 1883 província de Salamanca (Castella i Lleó)
Mort	8 novembre 1951 (68 anys) València
Procurador en Corts
26 de març de 1943 – 12 de novembre de 1951
← - José Corts Grau →
Circumscripció	Universitat de València
Rector de la Universitat de València
29 de juny de 1934 – 18 de juliol de 1936
← Joan Baptista Peset i Aleixandre José Puche Álvarez →
1941 – 12 de novembre de 1951
← José María de Zumalacárregui y Prat José Corts Grau →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Metge
Ocupador	Universitat de València
Premis
(1950)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1944)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
Llista Procurador a Corts 13 maig 1949 – 12 novembre 1951 – José Corts Grau → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1945 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Rector de la Universitat de València 1941 – Catedràtic d'universitat

Trajectòria

Originàriament es deia Fernando Felipe Ramón Rodríguez González, però el 1923 fou autoritzat per usar els dos cognoms del seu pare. Es llicencià en medicina a la Universitat de Madrid i en 1907 fou nomenat metge de l'Hospital de la Santísima Trinidad de Salamanca. El 1911 va obtenir la càtedra de patologia mèdica de la Universitat de València i el 1931 arribà a degà de la seva facultat de Medicina. En 1931 fou nomenat Fill Predilecte de València i rector de la Universitat de València de 1934 a 1936.^[1]

Posicionat políticament de dretes, en esclatar la guerra civil espanyola va marxar de València i tornà a Salamanca, on treballà com a catedràtic de medicina de la Universitat de Salamanca i el 1939 fou nomenat "capità honorífic" de l'exèrcit revoltat. En acabar la guerra torna a València, on recupera la seva càtedra, i en 1941 torna a ser nomenat rector de la Universitat de València, càrrec que conservaria fins a la seva mort. També fou procurador en Corts durant aquest període.^[2] Durant aquest rectorat es va esforçar per la millora de les infraestructures de la Universitat de València, que van millorar també a la pròpia ciutat de València. També fou conseller del Consell Superior d'Investigacions Científiques i membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.

Referències

1. María Fernanda Mancebo. La Universidad de Valencia. De la Monarquía a la República (1919-1939). Universitat de València, 1994, p. 141-142.
2. Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externs

• Fernando Rodríguez-Fornos a wikisalamanca, editada sota llicència CC-BY-SA-3.0
• Fotografia de Fernando Rodríguez Fornos Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Precedit per: Joan Baptista Peset i Aleixandre José María Zumalacárregui y Prat

Rector de la Universitat de València 1934-1936 1941-1951

Succeït per: José Puche Álvarez José Corts Grau