Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells (Barcelona, 29 de juliol de 1966) popularment anomenat padre Apeles, és un personatge mediàtic d'Espanya, amb ocupacions diverses com sacerdot, advocat, presentador de televisió i comentarista. És renebot de la religiosa Magdalena Cruells i Comas.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
The Most Illustrious and Most Reverend Lord (en)
José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells |
|
Naixement | 29 juliol 1966 (58 anys) Barcelona (Espanya) |
---|
|
Canonge |
---|
21 novembre 2016 – |
|
|
Altres noms | Padre Apeles |
---|
Residència | Roma |
---|
Ideologia | Tradicionalisme, carlisme, monarquisme i reialisme |
---|
Religió | Església Catòlica i catolicisme tradicionalista |
---|
Formació | Escola Diplomàtica, Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino |
---|
Alçada | 182 cm |
---|
Color dels ulls | Blau |
---|
Color de cabells | Cabells marrons |
---|
|
Camp de treball | Relacions internacionals |
---|
Lloc de treball | Ferrara (2014–2020) Madrid (1995–1998) Roma (1988–) Barcelona (1982–2014) |
---|
Ocupació | sacerdot, advocat, presentador de televisió |
---|
Activitat | 1982 - |
---|
Ocupador | Canal 4, presentador de televisió (2023–2023) Costa Crociere, capellà (2023–2023) arquebisbat de Ferrara-Comacchio, canceller, arxiver, vicecanceller (2014–2020) Canal Català, periodista, polemista (2008–2010) Il Secolo XIX (en) , corresponsal (2006–2006) Endemol (2005–2005) Grupo Godó, comentarista (2004–2005) Gestmusic (2004–2005) Zeppelin TV, comentarista (2004–2004) RAC1, polemista (2003–2004) Onda Rambla, polemista (2001–2003) Canal 7 Televisión, director de televisió, presentador de televisió (2000–2000) Hachette, periodista (1997–1997) Radiotelevisió Valenciana, polemista (1997–1998) Telecinco, polemista (1997–1998) Cadena SER, polemista, radio pundit (en) (1996–1997) Iglesia-Mundo (en) , corresponsal (1993–1993) Institut de Crist Rei Sacerdot Sobirà, professor, notari (1991–1999) Ràdio Vaticana, locutor, editor polític (1989–1990) Point de vue (en) , corresponsal, periodista (1989–1990) Cappella Giulia (en) , cantor (en) (1988–1990) Catalunya Cristiana, corresponsal, periodista (1984–1990) Radiocadena Española, locutor de ràdio (1984–1987) Ràdio Miramar de Badalona, locutor de ràdio (1981–1982) |
---|
Partit | Comunió Tradicionalista |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Bolero |
---|
Moviment | Neoescolàstica i integralisme |
---|
|
Rang militar | capità |
---|
Instrument | Veu i piano |
---|
Esport | esports eqüestres escacs doma esgrima bridge |
---|
|
Obres destacables |
|
Títol | Infanzon |
---|
Parents | Magdalena Cruells i Comas, rebestia |
---|
|
|
15 juliol 1993 | ordenació sacerdotal en el ritu romà (Església de Sant Jeroni de la Caritat), per Pietro Palazzini |
8 desembre 1992 | diaca catòlic (Gricigliano), per Silvio Oddi |
21 març 1992 | sotsdiaca (Gricigliano), per Alfons Maria Stickler |
5 gener 1989 | acòlit (Conca), per José Guerra Campos |
22 maig 1978 | confirmació (Seminari Menor de Barcelona), per Josep Capmany i Casamitjana
|
|
|
|
Signatura |
|
Lloc web | www.apeles.info |
---|
|
Tanca
Va estudiar en el Seminari Menor de Barcelona, posteriorment un curs en l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, passant després al Seminari Diocesà de Tortosa, i d'allí a Roma, on va ser ordenat sacerdot el 1993.
Des de petit es va vincular als mitjans de comunicació i en els anys 1980 va participar en programes infantils radiofònics com Niñolandia de Ràdio Miramar de Barcelona o Peques de Radiocadena Española de Barcelona.[1][2]
Ha intervingut a Sálvame, La Noria, DEC,[3] Espejo público, Crónicas marcianas, Arucitys, El castillo de las mentes prodigiosas,[4] Gran hermano VIP: El desafío, Día a día, Hoy de mañana, Moros y cristianos, Cita con Apeles, De pe a pa, A las diez en casa, Los unos y los otros.
Va tenir una enorme fama en els noranta, en televisió i sobretot en Moros y cristianos, com a contertulià amb uns comentaris molt polèmics. Vestit sempre de clergue, intervenia en aquest programa amb format de debat, amb un estil irònic i mordaç que va ser determinant perquè Moros y cristianos es convertís en líder d'audiència.
Les seves actuaciones van ser desautoritzades per la Conferència Episcopal Espanyola que va declarar el 1997 que Apel·les "mai ha pertangut a cap diòcesi espanyola o a instituts o a congregacions radicades a Espanya".