escriptor, metge i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Colomines i Puig (Barcelona, 2 de desembre de 1922[1] — 22 de febrer de 2011) fou un escriptor, metge i polític català. És el pare d'Agustí Colomines i Companys.
Joan Colomines estudià medicina i filosofia i lletres. Escriví poesia catalana de contingut patriòtic i reivindicatiu. Va fundar i dirigir la revista Poemes (1963-1964) fins que fou prohibida per la censura franquista. Com a militant del Front Nacional de Catalunya i, a partir de la creació el 1969, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i l'Assemblea de Catalunya (1971-1976) fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic. El 1973 va fundar, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala Cornadó i Jordi Colomines Companys, el Partit Popular de Catalunya, partit sobiranista d'ideologia socialista que es va integrar el novembre de 1976 al Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976-1977).
Representant al PPC va ser membre del Consell de Forces Polítiques de Catalunya (1976). El 1977 va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, amb la qual fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1992), elegit a les eleccions de 1980, 1984 i 1988; també fou president de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya (1984-1988) i secretari de la de Drets Humans. Més endavant fou ponent de la Llei de normalització lingüística (1980-1983), comissari de Promoció Exterior del Català (1992-1996) i President de la Comissió de Lectorats de Catalunya a les universitats espanyoles, organismes del govern de la Generalitat de Catalunya.
També va ser membre fundador de la Taula rodona de Barcelona (1966), de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969), l'Assemblea de Catalunya (1971) i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya (1975). Secretari de la Comissió Catalana d'Amnistia (1969). Coordinador de la Campanya de les instàncies a favor de la llengua catalana (1963). Membre de les Comissions Onze de setembre, des de 1964, la comissió organitzadora de l'Homenatge al Doctor Jordi Rubió (1967), de la comissió pro Premi Nobel a Josep Carner. Membre de la redacció de l'emissora clandestina La veu de l'Assemblea de Catalunya. Ha estat secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans i del PEN Club català (1964). Membre del consell de redacció de la revista Serra d'Or (1967-1972). Per encàrrec de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya va organitzar amb Josep Pedreira, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú, el Primer Festival Popular de Poesia Catalana, celebrat el 25 d'abril de 1970 al Gran Price de Barcelona i del qual en va ser el presentador. Va ser membre de la comissió organitzadora de l'Any Fabra (1968). Entre el 16 de maig de 1959 i el 2 de juny de 1962 i una el 1964 va organitzar al seu domicili particular les vetllades literàries Barbolles Poètiques amb poetes com Salvador Espriu, Joan Oliver o Carles Riba, i altres de novells aleshores, que llegien la seva obra, amb un total de 34 sessions. Amb el nom d'Arxiu Sonor de Poesia 1961-1964 va reunir un conjunt d'enregistraments de poemes recitats pels mateixos autors. Juntament amb Mossèn Vidal Aunós i d'altres persones crea el Premi de poesia per a inèdits Mossèn Amadeu Oller a la parròquia de Sant Medir la Bordeta. Fou president de l'Associació Catalana de Ciènices de Laboratori Clínic 1995. Director del Programa Especial dels Laboratoris d'Anàlisis Clíniques (PELAC) del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Fou membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. També fou president de l'Associació Catalana d'Expresos polítics 1976 - 1989. Va formar part de l'equip de redacció del Vocabulari Mèdic de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona. Responsable de la part mèdica de la Gran Enciclopèdia Catalana. Membre de l'equip de la col·lecció científica Monografies Mèdiques. President del I Congrés Català de Ciències de Laboratori Clínic (juny 1994). President del Club Nàutic d'Arenys de Mar (1995-1997). Col·laborador amb articles d'opinió a diaris com Avui, La Vanguardia, o revistes com Presència, Serra d'Or, entre altres. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. Premi a l'excel·lència professional 2004 del Consell de Col·legi de Metges de Catalunya.
Morí el 22 de febrer de 2011 a Barcelona, a l'edat de 88 anys. El seu arxiu està dipositat en l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2][3]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Joan Colomines i Puig, fruit principalment de la seva activitat de creació literària, d'investigació mèdica i d'actuació política. Entre la documentació personal, destaca la relativa a la seva formació acadèmica, continuada amb els primers anys exercici mèdic. De l'obra creativa, a més d'originals de llibres i articles inèdits diversos, cal destacar el dietari personal redactat d'ençà del 1959, així com els materials utilitzats en les lectures poètiques organitzades a la clandestinitat i els diàlegs amb Salvador Espriu. De la seva activitat cultural destaquen, a més de la documentació sobre el seu foment arreu dels Països Catalans, la que reflecteix la seva actuació al PEN Club Català i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. De l'activitat professional, la derivada de la seva participació en els principals projectes i entitats dedicats a Catalunya a les anàlisis clíniques, així com els originals de tota la seva obra mèdica. Pel que fa a la documentació fruit de la seva activitat política destaca la correspondència emesa i rebuda i la relativa a la clandestinitat (partits i plataformes unitàries), així com la que reflecteix la seva tasca parlamentària a la cambra catalana (com a diputat, com a president de la Comissió de Política Cultural i com a interlocutor amb diverses persones i entitats culturals.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.