Jean-François Chabrun (Mayenne, 22 de juny de 1922 - Vèrç, 18 de setembre de 1997)[1] fou un poeta, un membre de la Resistència francesa, periodista i crític d'art francès. Cursà estudis al lycée Henry IV de París, i també va estudiar filosofia i lletres a la universitat de Rennes i a la Sorbona de París.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juny 1920  Mayenne (França) |
| Mort | 18 setembre 1997 (77 anys) Nimes (França) |
| Formació | Universitat de Rennes Lycée Henri-IV Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, poesia, periodisme i arts visuals |
| Ocupació | periodista, crític d'art, assagista, membre de la Resistència Francesa, poeta, escriptor, guionista |
| Ocupador | L'Express Paris Match |
| Moviment | surrealisme, neodadà |
| Obra | |
Obres destacables funda les revistes La Main à plume i L'Ingénu | |
| Família | |
| Cònjuge | Lizzie |
| Pare | César Chabrun |
És especialment conegut per haver format part (des de 1938) del grup neodadà Les Réverbères, col·laborant en l'edició de la revista del mateix nom, fundada per Jean Marembert i Michel Tapié. En aquest cercle s'hi troben força companys del lycée Henry IV, com Noël Arnaud, Francis Crémieux, Jean-Claude Diamant Berger, Nadine Lefébure, Marc Patin, Régine Raufast o Gérard de Sède. Després d'una estada a Alemanya va publicar, al tercer número de la revista (novembre 1938), l'article Entartete Kunst, sobre l'art degenerat i el caràcter opressiu del nazisme. Aquest article fou tan controvertit que Chabrun va abandonar el grup i la revista l'any 1939, adherint-se poc després a la FIARI, la Federació Internacional de l'Art Revolucionari Independent, on entra en contacte amb André Breton. L'agost d'aquell mateix any va signar l'últim text col·lectiu dels surrealistes: À bas les lettres de cachets ! À bas la terreur grise !
Durant la Segona Guerra Mundial ou empresonat per les autoritats franceses de la III República, junt amb Léo Malet, Benjamin Péret i Béno Stenberg, tots inclulpats de complot contra la seguretat exterior i acusats de reconstitució d'un grup (trotskista) dissolt. Tanmateix, foren alliberats durant la invasió alemanya, i a partir d'aquell moment participà activament de la Resistència francesa.
Quan va tornar a París va recuperar el contacte amb el grup surrealista, i va fundar la revista La Main à plume, amb la intenció de mantenir viu el pensament surrealista a la França ocupada. El grup va rebre el suport i la col·laboració de Hans Arp, Maurice Blanchard, Victor Brauner, Camille Bryen, Paul Delvaux, Oscar Dominguez, Paul Éluard, Henri Goetz, Maurice Henry, Jacques Hérold, Édita Hirschova, Antoni Garcia i Lamolla, Georges Hugnet, Valentine Hugo, René Magritte, Léo Malet, Pablo Picasso, Raoul Ubac, Gérard Vulliamy… Chabrun va formar part d'aquest grup fins a l'any 1944, quan en fou expulsat, acusat d'estalinista. Després de trencat amb Aragon l'any 1947, va abandonar definitivament el Partit Comunista i va passar a dedicar-se al periodisme i a la crítica de l'art. Amb el suport de la seva esposa, Lizzie, va fundar la revista trimestral L'Ingénu l'any 1979.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
