Jaume Fuster i Guillemó
novel·lista, assagista i guionista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945[5] - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.[6] Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves.[7] Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.4
Per a altres significats, vegeu «Jaume Fuster Alzina». |
Placa commemorativa a la casa natal de Jaume Fuster, al carrer Tallers, 65. | |
Nom original | (ca) Jaume Fuster |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 novembre 1945 Barcelona |
Mort | 31 gener 1998 (52 anys) l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
5è President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana | |
1995 – 1998 ← Avel·lí Artís-Gener – Antònia Vicens i Picornell → | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | novel·lista, polític, guionista |
Partit | Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans |
Obra | |
Obres destacables Breu història del teatre català De mica en mica s'omple la pica L'anell de ferro El jardí de les palmeres | |
Família | |
Cònjuge | Maria Antònia Oliver i Cabrer |
Premis Premi Ciutat de Palma de novel·la 1975 per Tarda sessió contínua, 3.45 - Collita de sang [1] Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1989 per la seva traducció de Bella del senyor d'Albert Cohen | |