Isonomia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La isonomia (en grec: ἰσονομία, 'igualtat davant la llei' amb la idea de repartiment equitatiu),[1][2] del grec ἴσος isos, 'igual' i νόμος nomos, 'ús, costum, llei',[1] és considerada fonamental en l'aparició de la futura democràcia atenesa.
La isonomia és el concepte d'igualtat de drets civils i polítics dels ciutadans a l'antiga Grècia. És la consigna política que expressava de la manera més succinta el caràcter propi de la democràcia, oposat a l'exercici il·limitat del poder per part del tirà. I era el terme en ús per a designar un règim democràtic abans que el concepte de democràcia es generalitzés.[3]
És utilitzada per la historiografia grega, com per exemple Heròdot, com a terme intercanviable amb el de democràcia.[4] És l'obra essencial de Clístenes, que la va posar en pràctica en les seves reformes constitucionals de 508 i 507 aC. Les mencionades reformes constitueixen una baula entre l'època arcaica i l'època clàssica. A Clístenes, se'l considera l'últim legislador arcaic en la tradició de Soló i de Dracó d'Atenes i el primer legislador de l'època clàssica. Les seves reformes van ser portades més enllà per Soló per acabar amb la tirania i, per tant, disminuir el prestigi i poder dels eupàtrides.