Heròdot
historiador i geògraf grec, pare de la història / From Wikipedia, the free encyclopedia
Heròdot d'Halicarnàs (grec antic: Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.[1]
Aquest article tracta sobre Heròdot d'Halicarnàs. Vegeu-ne altres significats a «Heròdot (desambiguació)». |
Nom original | (grc) Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 484 aC Halicarnàs |
Mort | c. 425 aC (58/59 anys) Túrios (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | historiador, escriptor, polític, geògraf |
Obra | |
Obres destacables
| |
Heròdot es proposà la rectificació de les dades aportades pels logògrafs, sobretot les d'Hecateu, que considerava que estaven imbuïdes d'un esperit propens a admetre relats fabulosos. Introduí el concepte de la tragèdia a la manera d'Èsquil a la història lligat amb la relació entre culpa i càstig, entre supèrbia i humiliació; així, sosté que el fracàs dels perses fou la resposta dels déus olímpics al fet d'haver entrat en territoris que no els pertanyien.
Malgrat haver viscut en el segle v aC, representa, com passa amb Píndar o Èsquil, un esperit de transició, a cavall entre dos mons, amb trets típicament arcaics, però anunciant ja el classicisme. Heròdot és el creador de la Història Universal, que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot no sols fou l'autor de la primera obra extensa escrita en prosa que se'ns ha transmès, sinó el primer autor grec que, amb criteris de facticitat, es va proposar relatar, amb un terminus cronològic definit, una història que superava els estrets límits locals anteriors: les causes i el desenvolupament de l'enfrontament entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abastant tot el món conegut en la seva època.