músic francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Isidor (o Isidore) Philipp (Budapest 2 de setembre de 1863 - París, 20 de febrer de 1958) fou un pianista, pedagog i compositor francès d'origen hongarès.
  | |
| Nom original | (fr) Isidore Philipp |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 setembre 1863 |
| Mort | 2 febrer 1958 (94 anys) París |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, professor d'universitat, pedagog musical, compositor, professor |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Theodor Ritter |
| Alumnes | Henriette Puig-Roget, Jeanne-Marie Darré, Guiomar Novaes, Ania Dorfmann, Youra Guller i Beveridge Webster |
| Instrument | Piano |
  
| |
És menys conegut avui per a les seves activitats com a compositor que per a les seves publicacions d'obres sobre la tècnica pianística.
Isidor Philipp arriba a París en la seva infantesa. Entra al Conservatori i estudia piano amb Georges Mathias i obté un primer premi el 1883. Treballa llavors amb Théodore Ritter, Camille Saint-Saëns i Stephen Heller. El 1890, funda una associació de música de cambra amb Loeb i Berthelier, amb els quals realitza concerts amb èxit. El 1896, va reorganitzar la Société des Instruments à vent de París. Després fou professor de piano al Conservatori de París de 1903 a 1934, on entre altres alumnes tingué a Emil Oberhoffer i l'haitiana Carmen Brouard, René Herbin, Jean Françaix.[1] Ensenyà també al Conservatori Americà de Fontainebleau, on tindrà Robert Casadesus com a ajudant. Marxà als Estats Units el 1941, on ensenyà a Nova York i posteriorment a L'Aliança Francesa de Louiseville (Quebec). A Amèrica, va fer concerts com a pianista tot continuant la seva carrera universitària. Va donar el seu últim concert el 20 de març de 1955 a l'edat de noranta-un anys amb la Sonata per a violí i Piano de César Franck. A més a més d'un brillant pianista, Philipp és l'autor de nombroses obres didàctiques de valor.
Els Arxives Isidor Philipp han estat dipositades el 1977 a la Universitat de Louiseville per l'American Liszt Society. Reuneixen les seves composicions per al piano, els seus exercicis i estudis, les seves edicions de les obres de Franz Liszt, així com exercicis, estudis i treballs sobre altres compositors, de les gravacions, la seva correspondència, de les fotografies, etc.
Isidor Philipp compta amb molts pianistes, caps d'orquestres i compositors cèlebres avui entre els seus alumnes. Citem, Jacqueline Blancard, Henri Gagnon, Rolande Falcinelli, Luis Galve,[2] Samuel L. M. Barlow II, Aaron Copland, Wilfrid Pelleter, el Premi Nobel Albert Schweitzer, Georges Hugon, Alexandre Tcherepnine, Germànica Thyssens-Valentin, Jean Françaix i el català Pere Vallribera.
Philipp va publicar un cert nombre d'estudis tècnics per al piano, entre les quals :
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
