From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Institut d'Espanya (en castellà: Instituto de España) és la institució que agrupa a les nou[1] Reials Acadèmies oficials establertes a Madrid,[2] i està format pel conjunt dels seus acadèmics numeraris. Segons els seus estatuts, el seu objectiu és el de «mantenir i estrènyer la fraternitat espiritual de les vuit Reials Acadèmies espanyoles, ajudant-se i complementant-se entre si per una major eficàcia de les seves tasques i activitats, formant la superior representació acadèmica nacional a Espanya i a l'estranger».
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | metaorganització | ||||
Idioma oficial | castellà | ||||
Història | |||||
Creació | 1r gener 1938 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Format per | Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia Nacional de Medicina Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres | ||||
Lloc web | institutodeespana.es | ||||
L'Institut d'Espanya fou creat, per decret d'1 de gener de 1938, baix el ministeri d'Educació dirigit per Pedro Sáinz Rodríguez,[2] a Salamanca.2019 Els seus fundadors foren Eugeni d'Ors, Pedro Muguruza i Agustín González de Amezúa. Manuel de Falla (membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando) en fou elegit el seu primer president, tot i que no va prendre possessió del càrrec.[2]
Durant la seua història va canviar de seu diverses vegades.[2]
L'any 1942 fou nomenat president el bisbe de Madrid, Leopoldo Eijo y Garay que era membre de la Real Academia Española, i va estar en el càrrec fins a 1963. El va succeir Juan Contreras y López de Ayala, Marqués de Lozoya i membre de la Real Academia de la Historia, fins al gener de 1972. Durant uns mesos d'aquest mateix any, i fins a la seva mort, el president fou Luis Martínez de Irujo, Duque de Alba (consort) i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.[2] El va substituir Manuel Lora-Tamayo Martín que era membre de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i que va ocupar el càrrec fins a 1978.
Aquest mateix any va assumir la presidència Fernando Chueca Goitia, membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia. L'octubre de 1986 fou elegit president Miguel Artola Gallego, membre de la Real Academia de la Historia, que va presentar la seva dimissió a finals de 1995. El va substituir Margarita Salas Falgueras, que és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia Espanyola. L'any 2003 va ser nomenat l'actual president, Salustiano del Campo Urbano, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.2019
El 1994 va crear la Càtedre Amèrica, per a fomentar la col·laboració científica amb les universitat americanes hispanòfones.[2]
El 14 de juliol de 2015 s'hi incorpora la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.[1] Les últimes incorporacions s'havien produït el setembre de 1946.
L'Institut organitza les seves activitats mitjançant tres línies fonamentals:
Celebra tres sessions públiques i solemnes amb motiu de:
Conformen l'Institut d'Espanya les nou Reials Academies oficials, establertes a Madrid, que són les següents:
Des de l'octubre de 1979, existeix la figura de «Membre Associat de l'Institut d'Espanya», per tal de vincular les Acadèmies regionals, provincials i locals a l'Institut, i coordinar les seves activitats en benefici de l'activitat acadèmica en general. L'any 2006 hi havia 50 acadèmies associades.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.