Historia Regum Britanniae
From Wikipedia, the free encyclopedia
Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136. El llibre ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii. Es tracta d'una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.[1][2]
(la) Historia regum Britanniae | |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Geoffrey de Monmouth |
Llengua | llatí medieval i llatí |
Publicació | 1136 (Gregorià) |
Creació | 1136 (Gregorià) |
Dades i xifres | |
Tema | Historia Brittonum |
Gènere | pseudohistòria |
El llibre té escàs valor històric, ja que hi ha grans inexactituds en els esdeveniments que relata; però és una valuosa obra de literatura medieval, que conté la més antiga versió coneguda de la història del rei Lear i les seves tres filles, i va ajudar a que els lectors que no parlaven gal·lès coneguessin la llegenda del rei Artús. Va gaudir de gran èxit durant l'edat mitjana, així com la seua principal traducció al romanç: el Romanç de Brutus, del poeta Wace.[3]