llengua celta From Wikipedia, the free encyclopedia
El gal·lès o gal·lés[1] (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola. La llengua és documentada del segle VI dC ençà; la seva literatura és de les més antigues d'Europa.
Cymraeg | |
---|---|
Altres noms | Gallois (en francès); Walisisch (en alemany); Welsh (en anglès) |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 610.000 |
Parlants nadius | 724.000 |
Oficial a | Gal·les |
Autòcton de | Illa de la Gran Bretanya |
Estat | Regne Unit, Austràlia, Argentina, EUA, Canadà i Nova Zelanda |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars llengües britòniques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Cap |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Història | history of the Welsh language (en) |
Codis | |
ISO 639-1 | cy |
ISO 639-2 | wel (B), cym (T) |
ISO 639-3 | cym |
SIL | WLS |
Glottolog | wels1247 |
Linguasphere | 50-ABA-a |
Ethnologue | cym |
ASCL | 1103 |
UNESCO | 425 |
IETF | cy |
Endangered languages | 10429 |
Avui dia hi ha moltes escoles i universitats que ensenyen tant en gal·lès com en anglès. El govern de la nació i també tots els serveis públics són bilingües. Hi ha diversos diaris, revistes, i radioemissores disponibles en gal·lès i també, des de 1982, un canal de televisió en aquest idioma, anomenat Sianel Pedwar Cymru o S4C.
El gal·lès era la llengua principal en totes parts de Gal·les abans que el rei Eduard I d'Anglaterra sotmetera el país a la corona d'Anglaterra, durant el segle xiii, i erradiqués les seves institucions de poder i govern, assimilant la figura del príncep de Gal·les en la persona de l'hereu del tron anglès. Des del 1870, però, la davallada de la llengua ha estat constant, tant per l'emigració dels gal·lesos com per l'escolarització en anglès. El seu nombre ha anat baixant al llarg dels anys:
La gran davallada de l'idioma en els darrers anys no sembla que es degui tant a un hipotètic abandó de la llengua per part dels nadius, sinó per la forta emigració dels pagesos (que el parlen) i l'arribada d'immigrants anglòfons que s'estableixen a les ciutats, procés ja iniciat durant els anys 20 i 30, així com per l'ús exclusiu de l'anglès en l'administració i en la justícia fins fa molt pocs anys. Així, les causes de la pèrdua de parlants entre el 1920 i el 1960 es deu a les causes següents:
Encara que l'anglès és la llengua dominant a Gal·les en l'actualitat, l'idioma gal·lès encara hi és important, i no té risc de desaparició a curt termini. Segons el cens de població del 1991, hi havia oficialment 508.098 parlants de gal·lès a Gal·les. Tanmateix, les dades del Welsh Office del 1992 afirmaven que el total de gal·lesoparlants era de 930.200; d'ells, 467.300 eren capaços de parlar una mica de gal·lès, 94.900 el parlaven de manera acceptable i 368.000 eren totalment gal·lesoparlants.
Endemés de tots aquests que ja s'han comptat, es calcula que hi ha uns 25.000 gal·lesoparlants a l'Argentina, bilingües amb el castellà, a les 17 parròquies dels establiments de Cwn Hyfryd i Y Wlafda, a Chubut.[2] També hi ha 150.000 parlants més a la resta de la Gran Bretanya, sobretot a Shropshire, l'extremitat occidental del qual és tradicionalment gal·lesoparlant, així com a Londres, que té 50.000 gal·lesoparlants.[3] També hi ha un nombre indeterminat d'emigrants als EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica, que pot ser que encara el parlen.
Segons un cens de població dut a terme l'any 2001, les zones del país de Gal·les on hi ha més parlants d'aquesta llengua són, en aquest ordre, els comtats de Gwynedd (76,1%), Ynys Môn (70,4%), Sir Gaerfyrddin (63,6%) i Ceredigion (61,2%). A la capital del país, Cardiff (anomenada Caerdydd en gal·lès), s'hi troben un 16,3% de parlants.
Gramaticalment, destaca el fet que moltes consonants inicials de mot canvien segons el context fonètic, és a dir, es tornen una altra consonant si la segueixen determinats sons, i gramaticalment, quan la segueixen altres tipus de paraula, com ara (articles o determinants. Hi ha molta distància, comparat amb altres idiomes, entre la llengua escrita i l'oral, fragmentada en diversos dialectes. Igual que el bretó, els pronoms es poden "conjugar" amb determinades preposicions. Quant al vocabulari, el gal·lès admet compostos molt llargs, que sobten els que no parlen la llengua.
El gal·lès té els següents fonemes consonants:
Bilabial | Labiodental | Labiovelar | Dental | Alveolar | Alveolar lateral |
Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiu | p b | t d | k g | |||||||
Africat | tʃ dʒ | |||||||||
Nasal | (m̥) m | (n̥) n | (ŋ̊) ŋ | |||||||
Fricatiu | f v | θ ð | s (z) | ɬ | ʃ | x | h | |||
Aproximant | w | r̥ r | l | j |
El fonema /z/ només apareix en paraules prestades no assimilades; els fonemes sords i nasals /m̥/, /n̥/, /ŋ̊/ només apareix a conseqüència de la mutació nasal.
Lletra/es | IPA | Nom |
---|---|---|
a | /a/ | â |
b | /b/ | bi, buh |
c | /k/ | ec, cuh |
ch | /x/ | ech |
d | /d/ | di, duh |
dd | /ð/ | edd |
e | /ɛ/ | ê |
f | /v/ | ef, v (com a Tarragona o en valencià) |
ff | /f/ | eff |
g | /g/ | eg, guh |
ng | /ŋ/ | eng |
h | /h/ | hets, huh |
i | /ɪ/ | î |
l | l | el |
ll | /ɬ/ | ell |
m | /m/ | em |
n | n | en |
o | /ɔ/ | ô |
p | /p/ | pi, puh |
ph | /f/ | ffi, yff |
r | /r/ | ri, rr |
rh | /r̥ | rhi, rhuh |
s | /s/ | es |
t | t | ti, tuh |
th | /θ/ | eth |
u | /ɨ/, /i/ | û |
w | /ʊ/ | ŵ |
y | /ɨ/, /i/, /ə/ | ŷ |
Les vocals també poden ser llargues quan aquestes estan marcades amb un accent circumflex.
Lletra | IPA |
---|---|
â | /aː/ |
ê | /eː/ |
î | /iː/ |
ô | /oː/ |
û | /ɨː/, /iː/ |
ŵ | /uː/ |
ŷ | /ɨː/, /iː/ |
També té diftongs:
Lletres | IPA |
---|---|
ae | /a |
ai | /aɪ/ |
au | /aɪ/ però com a acabament en plural /a/, /e/ |
aw | /aʊ/ |
ei | /əɪ/ |
eu | /ə |
ew | /ɛʊ/ |
ey | /ə |
oe | /ɔ |
oi | /ɔ |
ou | /ɔ |
ow | /ɔ |
uw | / |
wy | /ʊ |
yw | / |
Les següents només s'utilitzen en paraules prestades estrangeres:
Lletra | IPA |
---|---|
j | /dʒ/ |
ts | /tʃ/ |
L'accent en el gal·lès parlat és majoritàriament invariable en la penúltima síl·laba del mot; les poques excepcions n'estan indicades per un accent agut (´), ex.: ffarwél.
Posar una dièresi (¨) damunt d'una vocal significa que el diftong es trenca i la vocal s'ha de pronunciar plenament, ex.: copïo (copiar) -pronunciat /kɔˈpiːɔ/, i no * /ˈkɔpjɔ/.
El gal·lès també utilitza un accent greu per a marcar les vocals que han de ser curtes, quan se suposa que aqueixa vocal ha de ser llarga. La posició de l'accent significa que paraules relacionades o conceptes (incloent-hi plurals) poden sonar un poc diferents quan les síl·labes s'afigen al final de la paraula i l'accent es mou amb correspondència, ex.:
(Tingueu en compte que si s'afegeix una síl·laba a ysgrifennydd per tal de formar ysgrifennyddes canvia la pronunciació de la segona "y". Açò és perquè la pronunciació de "y" depèn de si es troba o no en la síl·laba final.)
La connexió entre la paraula gal·lesa ysgrif i la llatina scribo, 'escric', de la qual deriva, és bastant clar, prenent en consideració els canvis diacrònics dels sons.
El sistema numèric tradicional que es fa servir en la llengua gal·lesa és vigesimal, és a dir, basat en grups de vint, com en francès o en èuscar (llengua de la qual, de fet, es deriva el sistema emprat pels francesos en l'actualitat). Així doncs, els nombres del 21 al 39 són "1-19 sobre vint", el quaranta és "dos vints", 60 és "tres vints", etc. També hi ha un sistema decimal, més popular entre el jovent i més comú al sud de Gal·les, i que també sembla el més freqüentment emprat en el gal·lès parlat a la Patagònia, en què els nombres esdevenen "x desenes y", per exemple, trenta-cinc en decimal és tri deg pump (tres deu cinc), mentre que en vigesimal és pymtheg ar ugain (quinze [cinc-deu en si mateix] en vint). Una complicació afegida és el fet que mentre que només hi ha una paraula per a u, hi ha formes femenines i masculines per als nombres "dos", dau i dwy, "tres", tri i tair, i "quatre", pedwar i pedair, que s'han de correspondre amb el gènere gramatical dels objectes comptats.
Nombre' | Sistema vigesimal | Sistema decimal |
---|---|---|
1 | un | un |
2 | dau (m), dwy (f) | dau (m), dwy (f) |
3 | tri (m), tair (f) | tri (m), tair (f) |
4 | pedwar (m), pedair (f) | pedwar (m), pedair (f) |
5 | pump | pump |
6 | chwech | chwech |
7 | saith | saith |
8 | wyth | wyth |
9 | naw | naw |
10 | deg | deg |
11 | un ar ddeg | un deg un |
12 | deuddeg | un deg dau, un deg dwy |
13 | tri ar ddeg, tair ar ddeg | un deg tri, un deg tair |
14 | pedwar ar ddeg, pedair ar ddeg | un deg pedwar, un deg pedair |
15 | pymtheg | un deg pump |
16 | un ar bymtheg (1+15) | un deg chwech |
17 | dau ar bymtheg, dwy ar bymtheg (2+15) | un deg saith |
18 | deunaw (2x9), tri ar bymtheg, tair ar bymtheg (3+15) | un deg wyth |
19 | pedwar ar bymtheg, pedair ar bymtheg (4+15) | un deg naw |
20 | ugain | dau ddeg |
21 | un ar hugain | dau ddeg un |
22 | dau ar hugain (m), dwy ar hugain (f) | dau ddeg dau |
23 | tri ar hugain (m), tair ar hugain (f) | dau ddeg tri |
24 | pedwar ar hugain (m), pedair ar hugain (f) | dau ddeg pedwar |
25 | pump ar hugain | dau ddeg pump |
26 | chwech ar hugain | dau ddeg chwech |
27 | saith ar hugain | dau ddeg saith |
28 | wyth ar hugain | dau ddeg wyth |
29 | naw ar hugain | dau ddeg naw |
30 | deg ar hugain (10+20) | tri deg |
31 | un ar ddeg ar hugain (1+10+20) | tri deg un |
32 | deuddeg ar hugain | tri deg dau |
etc | ||
40 | deugain (2x20) | pedwar deg |
50 | hanner cant (mig 100) | pump deg |
60 | trigain (3x20) | chwe deg |
70 | deg a thrigain 10+(3x20) | saith deg |
100 | cant | cant |
200 | dau gant | dau gant |
500 | pump cant (pum cant llengua informal) | pump cant (pum cant llengua informal) |
600 | chwech chant (chwe' chant llengua informal) | chwech chant (chwe' chant llengua informal) |
1000 | mil | mil |
2000 | dwy fil | dwy fil |
La mutació del so inicial de paraula és un element comú de les sis llengües celtes parlades en l'actualitat. Aquest canvi no és només fonètic, sinó que també té un rol gramatical dins de la frase. En gal·lès, doncs, existeixen tres tipus de mutació. Aquestes s'anomenen generalment mutació suau (equivalent del que s'anomena eclipsi en gaèlic), mutació nasal i mutació aspirada. Així, doncs, segons on es trobi la paraula i segons el tipus de mot que la precedeixi, la primera lletra d'aquesta pot efectuar un canvi. Aquesta és una petita guia dels canvis fonètics (comproveu-ne la pronúncia a la taula del començament de l'article)
Mutació suau
Mutació nasal
Mutació aspirada
Una altra de les característiques que defineixen les llengües de la branca cèltica és l'existència de preposicions que es "conjuguen". És a dir, les preposicions canvien en funció del pronom personal que les segueix. Per exemple:
am - sobre (forma bàsica)
Aquí podeu trobar una llista d'expressions d'ús habitual:
(Nota: després de la preposició yn ('a'), cal que la següent paraula faci servir la mutació nasal.)
(Nota: després de la preposició o ('de', 'des de'), cal que la següent paraula faci servir la mutació suau.
Les paraules gal·leses "Pont" i "Castell" tenen el mateix significat que en català.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.