Història del vi de la Rioja
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història del vi de Rioja recull una llarga i variada tradició de vinificació en una regió espanyola de la vall de l'Ebre, compresa entre els Monts Obarenes i la Serra de Cantàbria al nord, i els contraforts de la Serra de la Demanda al sud, territori que pertany principalment a La Rioja i en menor mesura a Àlaba, a la comarca coneguda com a Rioja Alabesa; Navarra, en una petita zona del sud de la comunitat; i l'enclavament del Vedell pertanyent a Miranda d'Ebre (Burgos).
Com en moltes de les regions vinícoles més conegudes, s'estima que els habitants de l'Antiga Roma van plantar vinyers a La Rioja. La producció que es realitzava durant l'Edat Mitjana per part de monestirs o petits agricultors era per a consum local. Al voltant del segle XV els traginers van començar a donar sortida als excedents, principalment al País Basc, ja que altres regions properes comptaven amb producció pròpia. L'epidèmia de fil·loxera que va afectar els vinyers francesos a la fi del segle xix els va fer buscar noves regions vinícoles per proveir els seus mercats. La Rioja, que no va resultar afectada per l'epidèmia fins diverses dècades més tard, va de ser una de les principals, i va suposar un gran impuls per a l'expansió i modernització de la indústria dels seus vins, tant per l'obertura del mercat francès, com per la popularització de noves tècniques de vinificació, algunes d'elles portades per viticultors francesos que buscaven noves terres no afectades per l'epidèmia.
L'any 1925 va obtenir la primera denominació d'origen atorgada a Espanya i l'any 1991 se li va concedir l'atribut de Denominació d'Origen "Qualificada", i era el 2010 l'única d'aquest tipus del país.