municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Monòver (castellà: Monóvar, oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | el Vinalopó Mitjà | ||||
Capital | Monóvar (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 12.542 (2023) (82,51 hab./km²) | ||||
Gentilici | Monover, monovera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 152 km² | ||||
Altitud | 341 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Elda | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Salvador Poveda Bernabé | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03640 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03089 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03089 | ||||
Lloc web | monovar.es |
El seu extens terme, 152 km², escampat per les serres del Reclot, les Llometes, la Pedrera, la Solana, la Safra i l'Ombria, l'alçada del municipi és de 450 msm[1] encara té algunes altures que superen els mil metres i propicia la pràctica del senderisme,[2] la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades a cavall.
Dins el seu terme municipal hi ha diferents nuclis de població, com ara el mateix Monòver, les Cases del Senyor, el Xinorlet, el Fondó i la Romaneta.[3]
La serra dels Molins és l'assentament més antic de població que s'hi coneix. Dels romans, a més d'una teoria sobre el topònim del poble, que diu que prové del llatí Mons Novar, 'mont nou', hi ha les restes d'una necròpoli. L'altra teoria sobre el topònim és que ve de l'àrab manowar ('florit'). Precisament àrab és l'origen de l'actual població.
Mitjançant el tractat d'Almizra, roman inclosa en la zona de conquesta castellana. Davant la revolta sarraïna que tingué lloc el 1261, Alfons X de Castella es va veure obligat a sol·licitar l'ajuda de son sogre Jaume el Conqueridor, el qual va recuperar el lloc per al monarca castellà. Durant el regnat de Jaume el Just, que havia conquerit el Regne de Múrcia i incorporat a la Corona d'Aragó hi va tenir lloc un arbitri que rectificava les fronteres i que va acabar amb la inclusió de Monòver definitivament a la Corona d'Aragó i incorporada el 1308 al Regne de València. L'any 1328, Alfons III donà la vila a Gonçal Garcia, que era el seu conseller i persona de confiança. La seua família detingué el senyoriu fins que fou venuda a Pere Maça de Liçana, el 1471. Fadric de Portugal i Margarida de Borja, princesa de Mélito i duquessa de Pastrana, en són els propietaris a finals del segle xvi.
El 1609, a causa de l'expulsió dels moriscos, perd la totalitat de la població, que ascendia a 45 famílies morisques que depenien de la vall d'Elda, per la qual cosa, el 1611, Anna de Portugal i Borja, vigent senyora del lloc, donà carta pobla a diferents pobladors provinents de llocs propers. Posteriorment, el senyoriu passarà al ducat d'Híjar, que havia aglutinat el de Pastrana; durant la guerra de Successió, estigué al costat del d'Anjou, la qual cosa li va ser recompensada, el 1705, amb el títol de “Villa Muy Noble Fiel Ilustre y Leal”.
El creixement del segle xviii fou espectacular demogràfica i econòmicament.[4] Al segle xix, el ferrocarril i els vins, que s'exportaven als Estats Units, França, Alemanya, Rússia, Dinamarca, Suècia i Noruega, van ser la base del desenvolupament local. El 1901, obté el títol de ciutat. La plaga de fil·loxera del 1904 obligà la burgesia a diversificar els seus guanys i, així, va nàixer una indústria que abans del 1920 ja incloïa fàbriques de sabó, farina, calcer i marbre. La segona meitat del segle xx fou la de la consolidació industrial, sobretot en el sector del calcer.
El calcer i la marroquineria, amb una important indústria de transformació de productes agraris (vins amb denominació d'origen Alacant, sense oblidar l'exclusiu fondellol, i fruita seca) constituïxen la base d'una rica economia. De les pedreres de la Cavarassa, s'extrau el marbre roig "Alacant", i en el pla artesanal citarem el treball del vímet, joguines, cistelles i mobles de jardí. I també una de les úniques escoles de l'estat de boixets i un dels pocs artesans que encara fabriquen barrils en la península.
La següent taula mostra com ha variat la població absoluta de Monòver al llarg de tota la sèrie estadística:
El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Veïns de Monòver (VdN), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Podem per Monòver+Compromís (Podem+Compromís).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Alejandro García Ferrer | 2.744 | 43,27% | 8 (-2) | ||
Partit Popular[a] | Ana Marhuenda Picó | 1.467 | 23,14% | 4 (-1) | ||
Veïns de Monòver | Guillermo Rico Barberá | 957 | 15,08% | 3 (+1) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Inmaculada Navarro Merino | 422 | 6,66% | 1 (+1) | ||
Podem per Monòver+Compromís | Emilio Martínez Guillen | 411 | 6,48% | 1 (+1) | ||
Altres candidatures[b] | 271 | 4,27% | 0 | |||
Vots en blanc | 70 | 1,10% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 6.342 | 100 % | 17 | |||
Vots nuls | 91 | 1,43% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 6.433 | 67,05%** | ||||
Abstenció | 3.161* | 32,95%** | ||||
Total cens electoral | 9.594* | 100 %** | ||||
Alcalde: Alejandro García Ferrer (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 8 de PSPV i 1 de Podem+Compromís[5]) | ||||||
Fonts: JEC,[6] JEZ Elda,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2019 l'alcalde de Monòver és Alejandro Garcia Ferrer, del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[10]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Enrique Peiró Navarro | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Enrique Peiró Navarro | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Luis Fernando Pérez Picó | CDS | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Luis Fernando Pérez Picó José Ginés Rico |
CDS PSPV-PSOE |
15/06/1991 29/09/1992 |
?? -- |
1995–1999 | Juan Emilio Amorós Cantó José Ginés Rico |
PP BP[11] |
17/06/1995 14/01/1998 |
Dimissió -- |
1999–2003 | Juan Emilio Amorós Cantó | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Salvador Poveda Bernabé Juan Antonio Buendicho Romero Salvador Poveda Bernabé |
PP PSPV-PSOE PP |
14/06/2003 18/08/2003 09/12/2004 |
Moció de censura PSPV+GIMV Moció de censura PP+GIMV -- |
2007–2011 | Salvador Poveda Bernabé | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Salvador Poveda Bernabé Natxo Vidal Guardiola |
PP PSPV-PSOE |
11/06/2011 12/04/2014 |
Dimissió -- |
2015–2019 | Natxo Vidal Guardiola | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Alejandro García Ferrer | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[10] |
La ciutat s'assenta al vessant d'una muntanya i els seus carrers conserven memòria de la seua història, especialment en la gran quantitat d'edificis del segle xviii.
La dieta tradicional de la zona pot incloure's en la dieta mediterrània, per incloure l'oli d'oliva conreat i elaborat en la comarca, cereals com el blat i l'arròs, fruites, fruita seca com l'ametla; olives, verdures i hortalisses, aus i conills, carn d'anyell, formatge fresc de cabra, peix en salaó, caragols... No hi ha tradició, no obstant això, de consumir massa peix fresc, encara que no hi ha massa distància amb la mar.
Cal assenyalar el gust característic dels aliments cuinats al foc de sarments (la llenya procedent de la poda de les branques dels ceps de la vinya, amb la qual es feia el foc, i que produïa brases ràpidament).
Alguns plats típics de Monòver són: alls, arròs amb conill i caragols, colomí, perdiu o pollastre de corral, anyell a la brasa, fassegures, fesols en salsa, fregit de conill, gatxamiga, gaspatxos, olleta de sant Antoni, molles, que poden acompanyar-se dels excel·lents productes dels cellers monovers, que avui elaboren tota mena de vins, amb denominació d'origen Alacant: negres, blancs i rosats, a més de mistela i moscatell, o el famós fondellol.
Cal destacar-hi també els tradicionals embotits (llonganisses, botifarres de ceba, llonganissa de pasqua...), i una gran varietat de pastes típiques, com la coca boba, les tonyes, la coca de sagí, els ametlats, els sospirs, els sequets i les rosquilles d'aiguardent.
Encara que la ciutat té una llarga tradició en l'elaboració de licors, actualment no es conserva cap obrador que fabrique licors típics de Monòver; com el cantueso (timó) i l'anís.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.