![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/HCV_EM_picture_2.png/640px-HCV_EM_picture_2.png&w=640&q=50)
Hepatitis C
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'hepatitis C és un dels tipus d'hepatitis vírica coneguts i és causada pel virus de l'hepatitis C (VHC). Abans que aquest virus no haguera estat descobert pel científic Michael Houghton l'any 1989,[1] la malaltia era anomenada "hepatitis no A, no B" perquè aquest tipus d'hepatitis vírica, tot i que en els afectats se'n manifestaven símptomes, no era detectada a les proves amb els antigens disponibles en aquell moment per a diagnosticar-les. Un any després del seu descobriment, però, ja hi havia una manera de detectar ràpidament la presència d'aquest virus. Per a aconseguir el guariment eventual dels infectats se'ls injecta interferó alfa 2b conjuntament amb ribavirina,[2] si bé l'eficàcia d'aquest tractament depèn molt del genotip del virus i del curs de la malaltia. Aproximadament en un 15% dels casos la infecció és de tipus agut, és a dir, el virus és eliminat de l'organisme sense conseqüències a llarg termini. Però en la majoria dels casos (85%) la infecció esdevé crònica i pot atacar el fetge durant molts anys.[3] De vegades, aquesta hepatitis és causa de fallides hepàtiques fulminants que tenen un elevat índex de mortalitat.[4]
De l'hepatitis C en pot derivar la cirrosi del fetge i el càncer de fetge.[5] S'associa amb el desenvolupament d'esteatosi hepàtica i resistència a la insulina.[6] Predominantment, aquest virus s'estén mitjançant el contacte sanguini amb la sang d'una persona infectada (sobretot en transfusions sanguínies, o per la compartició de xeringues entre usuaris de drogues per via parenteral, o de màquines de diàlisi entre els malalts sotmesos a aquesta teràpia durant un llarg període[7]).