Gil de Albornoz (castellà: Gil Álvarez Carillo de Albornoz) (Carrascosa del Campo, 1310 - Viterbo, 23 d'agost de 1367) va ser arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat per a Alfons XI de Castella a la batalla del riu Salado i en el setge d'Algesires.[1] Des del seu exili a Avinyó, el papa Climent VI, aprofitant l'estada d'Albornoz a la seu pontifícia, el va ordenar cardenal i li va encomanar la missió de reclutar un exèrcit. Dos anys més tard (1353) sota el pontificat d'Innocenci VI, Gil de Albornoz va anar als Estats Pontificis amb una butlla que li atorgava plens poders.
Nom original | (es) Gil Álvarez Carillo de Albornoz |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1310 Carrascosa del Campo (província de Conca) |
Mort | 23 agost 1367 (56/57 anys) Viterbo (Itàlia) |
Sepultura | Catedral de Toledo |
Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio) | |
1356 – 1367 Diòcesi: bisbat de Vescovio | |
Cardenal prevere San Clemente | |
1350 – 1356 ← Pierre Bertrand – Guillaume de la Jugie → | |
Arquebisbe de Toledo | |
13 maig 1338 – ← Ximeno Martínez de Luna i Aragó – Vasco Fernandes de Toledo → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |
Primat d'Espanya | |
Canceller major de Castella | |
Dades personals | |
Religió | Església catòlica llatina |
Formació | Universitat de Tolosa |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Orde religiós | Ordre de canonges regulars |
Participà en | |
16 desembre 1352 | Conclave de 1352 |
Família | |
Parents | Ximeno Martínez de Luna i Aragó, oncle |
Albornoz, com a legat pontifici, va recuperar militarment els territoris que el papat considerava que li havien estat usurpats, i va doblegar els insubordinats i altius nobles italians. Els Estats Pontificis es van tornar a agrupar al voltant de l'obediència al Papa.
Albornoz també va redactar i posar a la pràctica el primer marc jurídic específic dels Estats Pontificis, les Constitutiones Aegidianae, que seguirien en funcionament fins als Pactes del Laterà del (1929).
Gil de Albornoz va morir a Viterbo, (Italia), el 24 d'agost de 1367, i va llegar tot el seu patrimoni per a la construcció d'un "Collegium Hispanicum" a Bolonya (actualment Real Colegio de España),[2] on, entre d'altres, va estudiar l'humanista Antonio de Nebrija.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.