Llista d'arquebisbes de Toledo

L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.

Titulars anteriors a la invasió musulmana

Toledo és una de les diòcesis espanyoles que compten amb un dels episcopologis més antics. Tradicionalment s'ha considerat que la seu episcopal va ser fundada per un sant Eugeni, al segle i.^[1] No obstant això, els seus primers titulars només representen una simple successió de noms sense més informació. El Códice Emilianense (992) recull en lletra visigòtica un llistat fins al 926, complementat amb altres documents que, en tot cas, no ofereixen gaire més informació i es dubta especialment de la part inicial.^[2] Si bé l'historiador de l'església toledana, Juan Francisco Rivera opina que la font de les llistes posteriors devia ser una relació oficial de la diòcesi, avui perduda.^[3]

Al segle xix, Enrique Flórez va elaborar aquesta llista en la seva obra España Sagrada, i en va excloure noms que hi havien introduït altres estudiosos, com és el cas del suposat bisbe Olimpi, entre Natal i Audenci, però que de fet la seu toledana mai va adoptar.^[4] Pel que fa als primers bisbes inclosos en el llistat, especialment pel que fa als bisbes del segle iv, l'autor discuteix les dades de les que disposava i en fa una anàlisi crítica. A més, de fet el mateix Flórez admetia que es va donar un període de deu anys a cada un dels set bisbes, no perquè un o altres hagués viscut més o menys, cosa que es desconeixia totalment, sinó perquè era la forma més prudencial d'arreglar el llistat malgrat el desconeixement del mateix.^[5]

Aquestes llistes episcopals més antigues amb tota probabilitat van servir de font a Ildefons de Toledo per confeccionar la seva obra De uiris illustribus la segona meitat de segle vii. Dels bisbes que esmenta abans d'Eufimi, només Audenci, Asturi, Cels i Montà estan documentats -o semblen estar-ho- en altres fonts.^[6]

Titular	Període[Nota 1]	Nota
Eugeni	Segle I	Bisbe llegendari, suposat deixeble de Dionís l'Areopagita.[2] Fundador tradicional de l'Església de Toledo.[1]
Melanci	Segle III	Segons Flórez,[7] present abans de l'arribada de Dacià a Hispània.
Pelagi	312-325	És el primer bisbe esmentat en tots els catàlegs. Coincideix en ser el primer d'acord amb l'obra de Sant Ildefons, que esmenta novè a Asturi. La seva cronologia és incerta,[8] i a més té el problema d'arribar a ser coincident amb Melanci, bisbe de Toledo esmentat en les suposades actes del Concili d'Elvira, que es va celebrar en una data incerta entre el 300 i el 324. Juan Francisco Rivera considera Pelai la mateixa persona que Melanci.[2]
Patrú	325-335	Va ser confós antigament amb un religiós anomenat Patruí, en realitat bisbe de Mèrida, que havia estat en el I Concili de Toledo l'any 396, cosa que hagués allargat el mandat de Pelagi més de setanta anys.[9]
Toribi	335-345
Quint	345-355
Vicenç	355-365
Paulat	365-375
Natal	375-380
Audenci	380-400[10]	És el primer dels bisbes esmentats per Ildefons de Toledo en la seva obra i sobre el qual es tenen unes mínimes dades.[10]
Asturi	400[10]-412
Hesiqui	412-427
Martí	427-440
Castí	440-454
Campeu	454-467
Sintici	467-482
Praumat	482-494
Pere I	494-508
Cels	508-523[11]
Montà	523-531[12]
Julià I	531-546
Bacauda	546-560
Pere II	560-574
Eufimi	574-590	Bisbe catòlic perseguit per Leovigild.[13]
Exuperi	590-593
Conanci	593-596
Adelfi	596-603[14]
Aurasi	603-615[14]
Eladi	615-633[15]
Just	633-636[16]
Eugeni I	636-646
Eugeni II	646-657	Elevació de Toledo a arxidiòcesi.
Ildefons	657-667
Quirze	667-680[17]
Julià II	680-690
Sisbert	690-693
Fèlix	693-700
Gunderic	700-710
Sindered	710-711/731	Darrer abans de la invasió. Fuig a Roma.[18]

Metropolitans durant l'època musulmana

El catàleg toledà abasta els prelats fins més enllà de la invasió musulmana.^[19] Això és perquè els hispanoromans sotmesos pels musulmans i que no van fugir als regnes cristians del nord, els mossàrabs, és a dir, que són arabitzats, van mantenir la religió cristiana i, a més, van tenir tot un llarg contacte amb la nova cultura dels conqueridors, de fet els cristians seleccionaven i refusaven allò que els interessava.^[20] Al llarg del període musulmà de Toledo, cal esmentar que progressivament es va anar produint un procés d'islamització i d'aculturació de la població autòctona. De fet, el clergat cristià va arribar a ser trilingüe, doncs a banda d'aprendre àrab, van mantenir la seva llengua romanç i el llatí en la litúrgia.^[21]

L'abandonament de la seu per part de Sindered va provocar molts problemes a l'església de Toledo, segons es diu un prelat anomenat Oppas va ocupar l'arquebisbat, però en ser oficialment ocupada per Sindered se l'ha considerat intrús, il·legítim i, per tant, normalment no és inclòs a la llista episcopal. Hi va haver dos bàndols a favor i en contra de la seva persona, però en tot cas, la situació va durar fins a la batalla de Covadonga (722): Oppas acompanyava els musulmans i va ser capturat per Pelai i els rebels asturians i va posar fi a la situació irregular de la diòcesi.^[22] Després d'Oppas, són coneguts quatre bisbes a partir del 731 fins a la fi del segle viii, de dos dels quals no se'n sap res més que el nom.^[23] Pel que al llistat d'arquebisbes, el Còdex Emilianense acaba el catàleg de titulars amb Joan I.^[24] En tot cas, tot i no tenir gaires notícies al respecte, van continuar havent prelats fins a la conquesta d'Alfons VI de la ciutat, i va refundar la catedral de Toledo el 1086 sobre l'antiga mesquita.^[25]

Titular	Període[Nota 2]	Nota
Oppas	711-722	Bisbe intrús i il·legítim, no inclòs en el catàleg episcopal oficial.[22]
Suniered	731[23]-758[26]
Concordi	758-774[27]
Cixila	774/5-783/4[28]
Elipand	783/4-799/808[29]
Gumesind	799/808-828
Vistremir	828-858[30]
Eulogi	859	Segons Flórez, és escollit i martiritzat el 859.[31] Tanmateix, no és inclòs en el catàleg episcopal de l'arxidiòcesi.
Bonet	859-892
Joan I	892-926
Ubayd Allah[Nota 3]	ca. 962[32]
Pasqual	1058-1080

Titulars des de la refundació de l'arxidiòcesi

Titular	Període	Nota
Bernardo de Sedirac	1086-1124
Raymond de Sauvetat	1124-1152
Juan de Castellmorum[33]	1152-1166
Cerebruno de Poitiers[33]	1167-1180
Pere de Cardona	1181
Gonzalo Pérez	1182-1191
Martín López de Pisuerga	1192-1208
Rodrigo Jiménez de Rada	1209-1247
Juan de Medina de Pomar	1247-1248
Gutierre Ruiz de Olea	1249-1250
Sanç de Castella	1251-1261
Domingo Pascual	1262-1265
Sanç d'Aragó	1266-1275
Fernando Rodríguez de Covarrubias	1276-1280
Gonzalo García Gudiel	1280-1299
Gonzalo Díaz Palomeque	1299-1310
Gutierre Gómez de Toledo	1310-1319
Joan d'Aragó	1319-1328
Jimeno de Luna	1328-1338
Gil de Albornoz	1338-1350
Gonzalo de Aguilar	1351-1353
Blas Fernández de Toledo	1353-1362
Gómez Manrique	1362-1375
Pedro Tenorio	1377-1399
Pedro de Luna y Albornoz	1403-1414
Sancho de Rojas	1415-1422
Juan Martínez de Contreras	1423-1434
Juan de Cerezuela	1434-1442
Gutierre Álvarez de Toledo	1442-1445
Alfonso Carrillo de Acuña	1446-1482
Pedro González de Mendoza	1482-1495
Francisco Jiménez de Cisneros	1495-1517
Guillermo de Croy	1517-1521
Alonso de Fonseca y Ulloa	1523-1534
Juan Pardo de Tavera	1534-1545
Juan Martínez Silíceo	1545-1557
Bartolomé de Carranza	1558-1576
Gaspar de Quiroga	1577-1594
Albert d'Àustria	1595-1598
García Loaysa	1598-1599
Bernardo de Sandoval	1599-1618
Ferran d'Àustria	1620-1641
Gaspar de Borja	1645
Baltasar Moscoso	1646-1655
Pasqual d'Aragó	1666-1677
Luis Manuel Fernández-Portocarrero	1677-1678
Antonio Ibáñez de la Riva	1710	Va resultar arquebisbe electe, però no va prendre possessió del càrrec.
Francisco Valero	1715-1720
Diego de Astorga	1720-1734
Lluís de Borbó	1735-1754	Administrador.
Luis Fernández de Córdoba	1755-1771
Francisco Antonio de Lorenzana	1772-1800
Luis María de Borbón	1800-1823
Pedro Inguanzo	1824-1836
Juan José Bonel	1849-1857
Cirilo de Alameda	1857-1872
Juan Ignacio Moreno	1875-1884
Zeferino González	1885-1886
Miquel Payà	1886-1891
Antolín Monescillo	1892-1898
Ciriaco Sancha	1898-1909
Gregorio Aguirre	1909-1913
Victoriano Guisasola	1913-1920
Enrique Almaraz	1920-1921
Enric Reig	1922-1927
Pedro Segura	1927-1931
Isidre Gomà	1933-1940
Enric Pla	1941-1968
Vicent Enrique	1969-1972
Marcelo González	1972-1995
Francisco Álvarez	1995-2002
Antonio Cañizares	2002-2008
Braulio Rodríguez Plaza	2009-2020
Francisco Cerro Chaves	2020-Avui	Abans bisbe de Còria-Càceres.[34]

Notes

1. La majoria dels casos són dades aproximades. Tret que s'esmenti el contrari, les referències són el catàleg oficial de l'arxidiòcesi de Toledo, basat en el Códice Emilianense, també utilitzat per Enrique Flórez a la seva obra.
2. Dates aproximades. Alguns dels prelats no estan ben documentats ni datats, o bé només se'n coneix el nom. En cas que no s'esmenti el contrari, les dades procedeixen de l'episcopologi oficial de Toledo.
3. No és estranya la presència d'un nom àrab en el llistat. Molts mossàrabs tenien un nom llatí i un àrab.

Referències

1. Flórez, 1859, p. 171.
2. Vilella Masana, 2003, p. 101.
3. Rivera Recio, 1971, p. 181.
4. Flórez, 1859, p. 216.
5. Flórez, 1859, p. 215.
6. Vilella Masana, 2003, p. 102.
7. Flórez, 1859, p. 180.
8. Flórez, 1859, p. 213.
9. Flórez, 1859, p. 214.
10. Vilella Masana, 2003, p. 103.
11. Vilella Masana, 2003, p. 105.
12. Vilella Masana, 2003, p. 106.
13. Flórez, 1859, p. 190.
14. García Moreno, 1974, p. 113.
15. García Moreno, 1974, p. 114.
16. García Moreno, 1974, p. 115.
17. García Moreno, 1974, p. 119.
18. García Moreno, 1974, p. 123.
19. Flórez, 1859, p. 212.
20. Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 67-68.
21. Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 75-77.
22. Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 71.
23. Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 78.
24. Flórez, 1859, p. 366.
25. Hernández, 1985, p. 63.
26. Flórez, 1859, p. 323.
27. Flórez, 1859, p. 324.
28. Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 82.
29. Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 89.
30. Flórez, 1859, p. 346.
31. Flórez, 1859, p. 347.
32. González, 2002, p. 29.
33. Hernández, 1985, p. 72.
34. M.J.M. «Francisco Cerro Chaves ya es arzobispo de Toledo». ABC, 29-02-2020.

Bibliografia

• Flórez, Enrique. España sagrada (en castellà). Tom V. Madrid: J. Rodríguez, 1859.
• García Moreno, Luis A. Prosopografía del Reino Visigodo de Toledo (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 1974. ISBN 84-600-6018-7.
• González, Julián «Mozarabía versus Islam: ¿convivencia o intransigencia?» (en castellà). Cuadernos del CEMyR, núm. 10, 2002, pàg. 27-42. Arxivat de l'original el 2016-05-08 [Consulta: 21 abril 2016].
• Gonzálvez Ruiz, Ramón «El nacimiento del mundo mozárabe toledano (711-807). Un ensayo de historia comparada» (en castellà). Antigüedad y cristianisme, vol. XXVIII, 2011, pàg. 67-98. Arxivat de l'original el 2016-05-04. ISSN: 0214-7165 [Consulta: 21 abril 2016].
• Hernández, Francisco J «Los mozárabes del siglo XII en la ciudad y en la iglesia de Toledo» (en castellà). Toletum, segona época, núm. 16, 1985, pàg. 57-124. Arxivat de l'original el 2020-07-13 [Consulta: 21 abril 2016].
• Rivera Recio, Juan Francisco «Los arzobispos de Toledo en el siglo VII» (en castellà). Anales toledanos, núm. 3, 1971, pàg. 181-218. ISSN: 0538-1983.
• Vilella Masana, Josep. «Los obispos toledanos anteriores al Reino visigodo-católico». A: Acta Antiqua Complutensia III: Santos, obispos y reliquias (en castellà). Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares, 2003.

Enllaços externs

• Llista d'arquebisbes al web de l'Arquebisbat de Toledo Arxivat 2016-05-12 a Wayback Machine.