Geografia del Tibet
From Wikipedia, the free encyclopedia
La geografia del Tibet està formada per les altes muntanyes, llacs i rius situats entre l'Àsia central, oriental i meridional. Tradicionalment, les fonts occidentals (europees i americanes) han considerat el Tibet com a Àsia central, encara que els mapes actuals mostren una tendència a considerar que tota la Xina moderna, inclòs el Tibet, forma part de l'Àsia Oriental.[1][2][3] El Tibet sovint s'anomena «el sostre del món», que inclou altiplans que tenen una mitjana de més de 4.950 metres sobre el mar amb cims entre 6.000 i 7.500 m, inclòs l'Everest, a la frontera amb el Nepal.