Gaèlic escocès
llengua celta / From Wikipedia, the free encyclopedia
El gaèlic escocès o gaèlic,[8] també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat [ˈkaːlikʲ] (a diferència del gaèlic, o Gaeilge [ˈgeːlʲɟə], parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà. L'expulsió forçada dels camperols escocesos per part de grans propietaris del camp en el segle xix explica l'expansió de la llengua fins al Canadà.
Gàidhlig (Gàidhlig [ˈkaːlikʲ] Gàidhlig na h-Alba [ˈkaːlikʲnahˈalˠ̪apə]) | |
---|---|
Altres noms | Erse (nom en scots per al gaèlic escocès durant els segles xvi i xix)[1] |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 92.400 persones de tres i més anys a Escòcia tenen alguna competència en gaèlic (2001).[2]
500-2.000 a Nova Escòcia (2001)[4] |
Parlants nadius | 57.000 (2011 ) |
Oficial a | Escòcia |
Autòcton de | Escòcia |
Estat | Escòcia (Terres altes d'Escòcia i illes Hèbrides, majoritàriament), Canadà (Nova Escòcia i Illa del Cap Bretó), Estats Units, Nova Zelanda i Austràlia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars llengües goidèliques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet gaèlic |
Institució de normalització | Bòrd na Gàidhlig |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-1 | gd |
ISO 639-2 | gla |
ISO 639-3 | gla |
SIL | GLS |
Glottolog | scot1245 |
Ethnologue | gla |
ASCL | 1101 |
UNESCO | 411 |
IETF | gd |
Endangered languages | 3049 |
S'estima que el nombre de parlants és d'uns 58.500 a Escòcia i de 500 a 1.000 a Nova Escòcia. Tot i això, la llengua és reconeguda pel Regne Unit com una llengua pròpia d'Escòcia segons la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. A més, ha rebut l'estatus de llengua oficial d'Escòcia, juntament amb l'scots, i es troba al mateix nivell que l'anglès segons la Llei de la llengua gaèlica, aprovada pel Parlament escocès el 21 d'abril del 2005.[9] D'altra banda, l'any 1999 el Govern escocès aprovà la creació d'un sistema educatiu amb el gaèlic com a llengua vehicular en l'ensenyament. A partir d'aleshores, hi ha hagut un increment en el nombre d'alumnes que l'aprenen a l'escola o com a llengua vehicular en l'educació primària i secundària, fins a arribar al 0,44% del total de l'alumnat del sistema escocès d'ensenyament per al curs 2013-2014.[10][11]
El gaèlic escocès, igual que el gaèlic irlandès i el manx, pertany a la branca goidèlica de les llengües cèltiques. Si bé el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès tenen un lligam molt estret, van començar a divergir a partir del segle v, ja que l'escocès es va enriquir gràcies als bescanvis lingüístics amb altres pobles del nord de l'illa de la Gran Bretanya.