Scots

L'escocès o escocès de les Terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o Terres baixes d'Escòcia) i en algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord, on rep el nom d'Ulster Scots.^[2] És una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona que no s'ha de confondre amb el gaèlic escocès o amb el dialecte de la llengua anglesa parlat a Escòcia.^[3][4]

Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Scots language» (anglès), amb llicència CC-BY-SA Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir.

No s'ha de confondre amb Gaèlic escocès o Anglès escocès.

Scots

Scots o Lallans
Tipus	llengua, llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	aprox. 200.000 (ethnologue) fins per damunt de 1,5 milions (General Register Office for Scotland, 1996) Un estudi del Govern d'Escòcia (2010) va trobar que el 85% dels participants (sent una mostra representativa de la població adulta d'Escòcia) declarava que parlava escocès en diversos graus[1]
Parlants nadius	90.000  (1999 )
Parlat a	Escòcia, Irlanda del Nord i Irlanda
Oficial a	Cap. —Classificada com una "llengua tradicional" pel Govern d'Escòcia. —Classificada com una "llengua regional o minoritària" sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada pel Regne Unit a 2001. —Classificada com a "llengua tradicional" per The North/South Language Body.
Autòcton de	Escòcia: Terres baixes, Illes del Nord, Caithness, Arran i Campbeltown. Ulster: Comtats de Down, Antrim, Derry, Donegal.
Estat	Escòcia, Irlanda del Nord, República d'Irlanda.
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones llengües àngliques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Cap institució
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Història	history of the Scots language (en)
Codis
ISO 639-2	sco
ISO 639-3	sco
Glottolog	scot1243
Ethnologue	sco
Linguist List	sco
UNESCO	410
IETF	sco
Endangered languages	10894

El seu parentiu més pròxim, el té en l'anglès i el frisó, amb les quals forma el subgrup de les llengües anglofrísies. Hi ha diverses opinions pel que fa a la consideració de l'escocès com a llengua diferent o varietat de l'anglès, ja que actualment existeix en un continu diglòssic en el qual la llengua escrita és l'anglès escocès.^[5][6][7]

El govern escocès reconeix la llengua com a llengua indígena d'Escòcia,^[8] juntament amb el gaèlic escocès, a la vegada que és reconeguda com a llengua minoritària d'Europa^[9] i classificada com a llengua vulnerable per la UNESCO.^[10] Segons el cens de 2011, 1,5 milions d'escocesos saben parlar-la.^[11][12]

Nom

Els natius es refereixen a la llengua adés com a braid Scots ("escocès general")^[13] o simplement fan servir el nom del dialecte que parlen per a referir-s'hi, com ara Doric^[14] o Buchan Claik.^[15] El nom Scotch, manllevat de l'anglès, a cops es fa servir a Ulster.^[16][17] Lallans, nom derivat de la paraula lawlands (terres baixes),^[18] també es fa servir, tot i que en la majoria de contextos per a fer referència a una varietat literària.^[19] A Irlanda, la llengua es coneix pel nom d'Ulster-Scots o bé Ullans, que és un portmanteau d'Ulster i Lallans.^[20]

Estatus oficial

No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, el Regne Unit ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Dialectes

N'hi ha diversos dialectes diferenciables:^[21]

• Escocès del nord, parlat al nord de Dundee.
• Escocès del nord-est, parlat a Nairn, Moray, Banff, Buchan i Aberdeen.
• Escocès central de l'est.
• Escocès central de l'oest.
• Escocès central del sud.
• Escocès del sud, parlat a la zona fronterera entre Escòcia i Anglaterra (els borders).
• Escocès insular, parlat a les Illes Òrcades i Shetland.
• Escocès de l'Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels immigrants escocesos. De vegades referit pel neologisme Ullans, com a unió entre Ulster i Lallans.

Referències

1. The Scottish Government. «Public Attitudes Towards the Scots Language». [Consulta: 3 gener 2010].
2. «List of declarations made with respect to treaty No. 148». Conventions.coe.int. Arxivat de l'original el 9 juliol 2011. [Consulta: 9 setembre 2012].
3. English Historical Linguistics 1994. John Benjamins Publishing, 1996, p. 162. ISBN 9027236399.
4. «Gaelic Language».
5. Fuster-Márquez, Miguel; Calvo García de Leonardo, Juan José. A Practical Introduction to the History of English. [València]: Universitat de València, 2011, p. 21. ISBN 978-84-370-8321-6 [Consulta: 19 desembre 2017].
6. Alexander Bergs, Modern Scots, Languages of the World series, № 242 (Bow Historical Books, 2001), ISBN 978-3-89586-513-8, pp. 4, 50. "Scots developed out of a mixture of Scandinavianised Northern English during the early Middle English period.... Scots originated as one form of Northern Old English and quickly developed into a language in its own right up to the seventeenth century."
7. Sandred, Karl Inge «Good or Bad Scots?: Attitudes to Optional Lexical and Grammatical Usages in Edinburgh». Acta Universitatis Upsaliensis. Ubsaliensis S. Academiae, 48, 1983, pàg. 13. «Whereas Modern Standard English is traced back to an East Midland dialect of Middle English, Modern Scots developed from a northern variety which goes back to Old Northumbrian»
8. «Scots language policy: English version - gov.scot».
9. «States Parties to the European Charter for Regional or Minority Languages and their regional or minority languages».
10. «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger». [Consulta: 6 octubre 2020].
11. «Ethnicity, Identity, Language and Religion | Scotland's Census».
12. «Scotland's Census at a glance: Languages» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2023].
13. «Scottish National Dictionary (1700–): Scots, adj». Dsl.ac.uk. [Consulta: 13 desembre 2016].
14. «Scottish National Dictionary (1700–): Doric». Dsl.ac.uk. [Consulta: 13 desembre 2016].
15. Buchan, Peter; Toulmin, David. Buchan Claik: The Saut and the Glaur O't: a Compendium of Words and Phrases from the North-east of Scotland. Gordon Wright, 1998. ISBN 978-0-903065-94-8.
16. Traynor, Michael. The English dialect of Donegal. Dublín: Royal Irish Academy, 1953, p. 244.
17. Nic Craith, M. Plural Identities—singular Narratives. Berghahn Books, 2002, p. 107.
18. «Scottish National Dictionary (1700–): Lawland, adj». Dsl.ac.uk. [Consulta: 13 desembre 2016].
19. «Ethnologue – Scots». Ethnologue. [Consulta: 9 setembre 2012].
20. Tymoczko, M.; Ireland, C. A.. Language and Tradition in Ireland: Continuities and Displacements. University of Massachusetts Press, 2003, p. 159. ISBN 1-55849-427-8.
21. Deumert, Ana; Vandenbussche, Wim. Germanic Standardizations: Past to Present (en anglès). John Benjamins Publishing, 2003, p. 385-386. ISBN 9027218560.

Vegeu també

• Gaèlic escocès.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)