Llengües cèltiques insulars
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües cèltiques insulars són aquelles llengües de la branca cèltica que es van desenvolupar a les Illes Britàniques i a la Bretanya. A diferència de les llengües cèltiques continentals d'Europa i Anatòlia totes les llengües cèltiques que sobreviuen actualment són del grup celta insular; les continentals es van extingir després del procés de romanització.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees cèltic | |
Subdivisions | |
llengües britòniques llengües goidèliques llengua picta | |
Codis | |
Codi Glottolog | insu1254 |
Tot i que hi ha dades d'aquestes llengües que provenen de fonts clàssiques, principalment en inscripcions en alfabet llatí i en ogham des de finals del segle VIII fins al IV aC i en topònims, és a través de manuscrits en irlandès antic, des de finals del segle vii, i més tard en llengües britòniques, d'on prové gran part de les fonts d'informació respecte a la branca cèltica insular. Les sis llengües d'aquest grup que sobreviuen actualment es poden dividir entre:
- Les llengües goidèliques: gaèlic irlandès (gaeilge), gaèlic manx (gaelg) i gaèlic escocès (gàidhlig).
- Les llengües britòniques: bretó (brezhoneg), còrnic (kernowek) i gal·lès (cymraeg); i una altra llengua o dialecte, el cúmbric, extingit entre els segles xii i xiii.