La fluorstrofita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la belovita. Inicialment va ser anomenada estroncioapatita per Efimov et al. l'any 1962. Més tard es va canviar per apatita-(SrOH) malgrat que el fluor era dominant sobre els hidroxils. Finalment va ser rebatejada com a fluorstrofita per Pasero et al. l'any 2010. El nom actual reflecteix la seva composició, incloent fluor, estronci i fosfat.
 Fluorstrofita | |
|---|---|
| Fórmula química | SrCaSr₃(PO₄)₃F |
| Epònim | fluor, estronci, fòsfor i composició química  |
| Localitat tipus | Dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, Massís d'Inagli, Aldan, Camp d'Aldan, Sakhà, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AH.25 |
| Dana | 41.8.1.7 |
| Heys | 22.1.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,565(8) Å; c = 7,115(3) Å; |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Color | verd a groc-verd, incolor |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,651 nε = 1,637 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2010 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Fstr |
| Referències | [1] |
La fluorstrofita és un fosfat de fórmula química SrCaSr₃(PO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1962. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]
Va ser descoberta al dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, que es troba al massís d'Inagli, al camp d'Aldan (Sakhà, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers dins el mateix país, així com al Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Zàmbia i el Japó.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
