La pieczkaïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'apatita. Rep el nom en honor d'Adam Pieczka (Wilamowice, província de Silèsia, Polònia, 8 de setembre de 1957), professor adjunt al Departament de Mineralogia, Petrografia i Geoquímica de la Facultat de Geologia, Geofísica i Protecció del Medi Ambient de Cracòvia, Polònia, per les seves àmplies contribucions a la química cristal·lina dels minerals de les pegmatites.
 Pieczkaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn₅(PO₄)₃Cl |
| Epònim | Adam Pieczka (en)   |
| Localitat tipus | Pegmatita Núm. 22, Llac Cross, Manitoba, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,504(4) Å; c = 6,347(3) Å |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Color | gris |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 5 |
| Color de la ratlla | blanc grisenc |
| Densitat | 3,783 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,694 a 1,698 nε = 1,690 a 1,694 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-005 |
| Any d'aprovació | 2014 |
| Símbol | Pzk |
| Referències | [1] |
La pieczkaïta és un fosfat de fórmula química Mn₅(PO₄)₃Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 2014, sent publicada l'any 2015. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del departament d'història natural del Museu Reial d'Ontario, a Ontario (Canadà), amb el número de catàleg: m56483.
Va ser descoberta a la pegmatita Núm. 22 del llac Cross, a Manitoba (Canadà). També ha estat descrita en dos indrets del Voivodat de la Baixa Silèsia, a Polònia: la pegmatita Julianna, a Piława Górna (comtat de Dzierżoniów) i a la mina del mont Szklana, a la localitat de Gmina Ząbkowice Śląskie (comtat de Ząbkowice Śląskie). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
