Fluorapatita
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La fluorapatita és un mineral de la classe dels fosfats que forma part del grup de l'apatita.[4]
 Fluorapatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₅(PO₄)₃F |
| Epònim | apatita i fluor |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
| Dana | 41.8.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal - dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | massiu a cristal·lí prismàtic |
| Macles | rarament de contacte |
| Exfoliació | indistinta |
| Fractura | fràgil a concoidal |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a opaca |
| Gravetat específica | 3,1 a 3,2 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.631 - 1.650 nε = 1.633 - 1.646 |
| Birefringència | δ = 0.002 |
| Fluorescència | fluorescent i fosforescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn), aprovat i mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2010 s.p. |
| Símbol | Fap |
| Referències | [1][2][3] |
La fluorapatita és un fosfat amb fórmula Ca₅(PO₄)₃F (fluorofosfat de calci). És un sòlid dur i cristal·lí. Pot tenir diversos colors (verd, bru, blau, viola, o sense color), el mineral pur és incolor. És un component important de l'esmalt de les dents.[5] La fluorapatita cristal·litza en el sistema hexagonal. En les matrius biològiques sovint apareix combinat amb hidroxilapatita (Ca₅(PO₄)₃OH). La clorapatita (Ca₅(PO₄)₃Cl) és una altra estructura relacionada.[5] Industrialment aquest mineral és una important font d'àcid fosfòric i d'àcid fluorhídric.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la fluorapatita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[6]
La fluorapatita pot ser una impuresa natural de l'apatita generada com a subproducte en la producció d'àcid fosfòric. La fluorapatita sintètica dopada amb manganès-II i antimoni-V forma la base de la segona generació del tub fluorescent. Es pot usar com precursor per la generació de fòsfor.
La fluorapatia com a mineral és el més comú dels minerals fosfatats. Ocorre en roques ígnies i en roques metamòrfiques riques en calci. És un component essencial de la fosforita. També es troba en els sòls de laterita.[1]
A Catalunya ha estat descrita a la mina Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona); a la pedrera Sanson de Santa Creu d'Olorda (Baix Llobregat, Barcelona); a la mina «de la Turquesa», a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona);[7] a la pedrera Rialls de Tordera (Maresme, Barcelona); a la pedrera del Turó de Montcada (Vallès Occidental, Barcelona); al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona); a Bellver de Cerdanya (Cerdanya, Lleida) i a Arestui a Llavorsí (Cerdanya, Lleida).[8]
