Flota del Nord
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Flota del Nord Bandera Roja era la Flota de la Marina Soviètica amb accés als mars de Barentsz, de Noruega, els oceans Àrtic i Atlàntic, responsable de la defensa de la Rússia nord-occidental. Va ser creada el 1933[1] per defensar el territori soviètic per damunt del cercle polar àrtic. Es guanyà l'apel·latiu Bandera Roja en guanyar l'Orde de la Bandera Roja. El seu quarter general estava a Poliarni, i després de la Segona Guerra Mundial, a Severomorsk.
Tipus | Marina |
---|---|
Seu | base naval de Severomorsk |
Data de lleva | 11 de maig de 1937 |
Fundació | 1r juny 1933 |
País | Unió Soviètica Rússia |
Branca | Marina Soviètica, Marina de Rússia |
Part de | Armada de Rússia i Northern Military District (en) |
Mida | Flota |
Quarter general | base naval de Severomorsk |
Comandants | |
Oficials destacats | Almirall Arseni Golovko |
Guerres i batalles | |
Gran Guerra Patriòtica Guerra Freda | |
Cultura militar | |
Lema | Северный флот… Не подведёт! (La Flota del Nord... no et decebrà!) |
Condecoracions | Orde de la Bandera Roja |
Va arribar a disposar més de 200 submarins, que anaven dels submarins d'atac dièsel-elèctrics (SS) als submarins nuclears dotats de míssils balístics (SSBN). Durant la dècada de 1980, l'estratègia naval soviètica posà èmfasi en la defensa dels bastions, fortificant les entrades meridionals del mar de Barentsz.