D. W. Griffith va ser un director de cinema dels Estats Units que és considerat com un dels creadors de la narració cinematogràfica.[1] Es consignen aquí només les pel·lícules en que va participar com a director.[2]
Retrat de David Wark GriffithGladys Egan, Mary Pickford, Adele DeGarde I Marion Leonard (d'esquerre a dreta) en un fotograma de la pel·ículal The Lonely Villa (1909)Linda Arvidson, James Kirkwood i W. Chrystie Miller en un fotograma de la pel·lícula A Corner in Wheat (1909)Marion Leonard, Henry B. Walthall i Arthur Johnson en un fotograma de la pel·lícula In old California (1910)Fotograma de The House with Closed Shutters (1910)Fotograma de la pel·lícula The Lonedale Operator (1911)Mabel Normand a la pel·lícula Her Awakening (1911)Les germanes Dorothy i Lillian Gish a la pel·lícula An Unseen Enemy (1912)Fotograma de The Musketeers of Pig Alley (1912)Mary Pickford en un fotograma de The New York Hat (1912).Lillian Gish a The Mothering Heart (1913)Pòster de The Battle at Elderbush Gulch (1913)Blanche Sweet i Henry B. Walthall a Judith of Bethulia (1914)
Griffith inicia la seva carrera com actor amb “Rescued from an Eagle's Nest” (1908). Poc després, el director principal de la Biograph, Wallace McCutcheon Sr., es va posar malalt[3] i el responsable de guionatge de la companyia, Lee Dougherty, va recomanar contractar Griffith com a director.[4] La seva primera pel·lícula serà The Adventures of Dollie i a la Biograph hi realitzarà centenars de curtmetratges entre 1908 i 1914.
El gener de 1910 la Biograph va enviar Griffith amb una companyia d'actors a Califòrnia per aprofitar el clima i la llum que hi havia allà durant l’hivern, seguint l'exemple de Selig i de la New York Motion Picture Company (Bison) que ja s'hi havien traslladat.[5] En un llogarret anomenat Hollywood rodaria “In Old California” i per tant constitueix la primera pel·lícula rodada allà.[6]
Fotograma de El naixement d'una nació (1915)Fotograma de Intolerance (1916)
Aquest any, després de rodar Judith of Bethulia amb unes despeses que van duplicar el pressupost per a la pel·lícula, la Biograph va ser conscient que més que un actiu per a la companyia, Griffith era un perill per a la seva viabilitat econòmica. Per això li van indicar que si volia continuar a la Biograph ja no dirigiria més sinó que seria el supervisor d'altres directors.[7] Griffith va abandonar la productora amb la seva companyia d’actors i tècnics per incorporar-se a la Reliance/Majestic.
Aquest any Griffith rodaria només estrenaria una de les seves obres mestres que també la seva pel·lícula més polèmica pel seu caràcter racista. A partir d’aquell moment formaria la seva pròpia productora, la David W. Griffith Corp., distribuint les pel·lícules a través de diferents companyies.
Lillian Gish i RIchard Barthelmess a Lliris trencats (1918)
En resposta a les acusacions de racisme i amb les guanys de la pel·lícula anterior[8] Griffith filmà aquell any una de les pel·lícules més influents del cinema mut, Intolerance
Aquest any, conjuntament amb Charles Chaplin, Mary Pickford i Douglas Fairbanks funda la United Artists. Griffith havia rodat Lliris trencats que havia de ser distribuïda per la Famous Players-Lasky Corp. però va decidir adquirir-la per 250.000 dòlars per distribuir-la a través de la United Artists[9] obtenint uns guanys de 700.000 dòlars.[10]
L'associació de Griffith United Artists va ser per pocs anys. Moltes de les pel·lícules posteriors no van tenir un gran èxit comercial i el director es retirà el 1931.
_in_The_Lonely_Villa_(1909).jpg)
_-_Sweet_&_Walthall.jpg)
