The Informer (pel·lícula de 1912)

The Informer és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Walter Miller, Henry B. Walthall i Mary Pickford.^[1] Es va estrenar el 21 de novembre de 1912.^[2] El 1999 l'UCLA Film and Television Archive va localitzar una còpia de nitrat incompleta de la pel·lícula i la va donar l’any 2000 a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

The Informer

Fitxa
Direcció	David Wark Griffith
Protagonistes	Walter Miller Harry Carey Mary Pickford Henry B. Walthall Kate Bruce Lionel Barrymore Elmer Booth Clara T. Bracy Christy Cabanne Edward Dillon John T. Dillon Dorothy Gish Lillian Gish Joseph Graybill Robert Harron W. Chrystie Miller Gertrude Norman Alfred Paget Jack Pickford W. C. Robinson
Fotografia	Billy Bitzer
Productora	Biograph Company
Distribuïdor	General Film Company
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1912
Durada	18 min
Idioma original	cap valor
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema mut i drama

Fulletó de propaganda de la pel·lícula

Argument

Un jove enamorat marxa de casa a l'inici de la Guerra Civil dels Estats Units per unir-se a l'exèrcit confederat i demana al seu germà que cuidi de la seva estimada. El germà però no és fidel a la seva confiança i fa creure a la noia que el seu germà ha mort. Atrapat a la vora de casa seva entre les línies de l'enemic, el germà apareix davant d'ells en el moment crucial.

Per venjar-se, el mal germà el delata als de la Unió. Es produeix una batalla i durant l'atac la noia defensa sola el seu amant ferit i la seva família en una cabana. El mal germà mor per una bala perduda.

Repartiment

• Walter Miller (Capità confederat)

• Mary Pickford (xicota del capità)

• Henry B. Walthall (el mal germà)

• Kate Bruce (la mare)

• Harry Carey (caporal de la Unió)

• Lionel Barrymore (soldat de la Unió)

• Elmer Booth (soldat de la Unió)

• Clara T. Bracy (criada afroamericana)

• Edward Dillon (soldat confederat)

• John T. Dillon (soldat de la Unió)

• Joseph Graybill (soldat de la Unió)

• W. C. Robinson (soldat de la Unió)

• Alfred Paget (general confederat)

• Jack Pickford (noi afroamericà)

• Christy Cabanne

• Dorothy Gish

• Lillian Gish

• Robert Harron

• W. Chrystie Miller

• Gertrude Norman

Rellevància en l’obra de Griffith

Es tracta del darrer dels dotze curtmetratges que Griffith dedicà la Guerra Civil Nord-americana entre 1908 i 1912^[3] abans de rodar El naixement d’una nació (1915). Aquesta pel·lícula és un exemple de com Griffith va ser un dels primers directors en entendre el dramatisme de l'espai, el seu valor simbòlic o al·legòric deixant entreveure la seva implicació emocional en la representació dels ambients del Sud, cargant-los de nostàlgia i ironia i, abans que Ford, revestint la planura de l’Oest d’un sentit quasi religiós.^[4] Es tracta del debut de Walter Miller al cinema.^[5]

Referències

1. «The Informer» (en silent era : progressive silent film list). Silent Era : Progressive Silent Film List, 21-05-2012. [Consulta: 27 octubre 2021].
2. Schmidt, Christel. Mary Pickford: Queen of the Movies (en anglès). University Press of Kentucky, 2012-11-01, p. 244. ISBN 978-0-8131-3667-7.
3. Mayer, David. Stagestruck Filmmaker: D. W. Griffith and the American Theatre (en anglès). University of Iowa Press, 2009-03, p. 128. ISBN 978-1-58729-840-0.
4. Brunetta, Gian Piero. Historia mundial del cine I: Estados Unidos I (en castellà). Ediciones AKAL, 2011-03-25, p. 632. ISBN 978-84-460-2752-2.
5. Slide, Anthony. The Truth at Twenty-Four Frames per Second: An Anthology of Writings on Film History (en anglès). BearManor Media, 2021-06-04.