From Wikipedia, the free encyclopedia
Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 21 de juliol de 1831 - Madrid, 23 de maig de 1921),[1][2] primer marquès d'Estella i primer comte de San Fernando de la Unión, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.
El 1844 va ingressar al Col·legi General Militar i tres anys més tard es va llicenciar amb el grau de sotstinent. Va prendre part en els esdeveniments insurreccionals del 26 de març de 1848 a Madrid, on s'hi trobava destacat. També va prendre part en els successos del 7 de maig següent. Pel seu comportament distingit se li va concedir la Creu Llorejada de Sant Ferran i l'ascens a tinent.
En els anys següents es va dedicar a l'ensenyament militar al nou Col·legi d'Infanteria i va aconseguir el grau de comandant del regiment de Burgos. Quan el 22 de juny de 1866 va esclatar una nova insurrecció a Madrid va ser encarregat de sufocar-lo, cosa que va aconseguir amb èxit, raó per la qual va ser ascendit a tinent coronel. El 1867 va ser encarregat de perseguir el contraban al Camp de Gibraltar.
Quan a l'any següent va esclatar La Gloriosa es trobava a Granada, des d'on va partir al capdavant dels seus homes amb direcció a Antequera, on va aconseguir restablir la calma. Va partir immediatament a Granada, on també havia esclatat la revolució. Al desembre de 1868 va ser ascendit a coronel per la seva tasca en el manteniment de la pau i l'octubre de l'any següent va ser ascendit a brigadier. El 1872 se li va atorgar la Gran Creu d'Isabel la Catòlica en recompensa pels serveis prestats.
Va combatre durant la Tercera Guerra Carlina i després de la presa d'Estella Alfons XII d'Espanya li va concedir el títol de Marquès d'Estella. Fou nomenat capità general de les Filipines el 1895,[2] càrrec que ja havia ocupat entre 1880 i 1883. Va aconseguir empènyer a les muntanyes les tropes d'Emilio Aguinaldo amb qui va signar el 1897 el Pacte de Biak-na-Bató pel qual l'insurgent filipí es comprometia a exiliar-se a Hong Kong.[3][2] El 1898, durant la seva estada a les Filipines, li fou atorgada una nova Creu Llorejada de Sant Ferran.[3] L'abril de 1898 seria rellevat en el càrrec i substituït per Basilio Augustín y Dávila.[2]
Ministre interí de guerra en els inicis de la restauració (1874 i 1875);[4][5] anys després va ocupar de manera oficial la cartera durant el segon govern d'Antoni Maura i Montaner el 1907 i amb Eduardo Dato e Iradier el 1917.[6][4]
Va morir cap a les 2:30 AM del 23 de maig de 1921, al seu domicili del carrer de Serrano 25, a Madrid.[7] Fou enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro i hi assistiren personalitats com Antoni Maura, el Comte de Romanones, Valerià Weyler, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, José Bascarán y Federic, el seu nebot Miguel Primo de Rivera, Diego Arias de Miranda y Goytia o Manuel de Burgos y Mazo.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.