músic alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Ferdinand David (Hamburg, 1810 - Klosters, Suïssa, 1873) fou un violinista, director d'orquestra i compositor alemany. Pertanyia a una família jueva, però després es convertí al cristianisme. Era el pare del també músic Peter Julius Paul David (1840-1932).
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Ferdinand Ernst Victor Carl David 19 juny 1810 Hamburg (Alemanya) |
Mort | 18 juliol 1873 (63 anys) Klosters-Serneus (Suïssa) |
Sepultura | Neuer Johannisfriedhof |
Nacionalitat | Alemanya |
Activitat | |
Lloc de treball | Leipzig |
Ocupació | Compositor, director d'orquestra, violinista |
Ocupador | Conservatori de Leipzig |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Estil | Romanticisme |
Professors | Ludwig Spohr i Moritz Hauptmann |
Alumnes | August Wilhelmj, August Kömpel i Arno Hilf |
Instrument | Violí |
Família | |
Cònjuge | Sophie David |
Fills | Isabella Eckardt, Peter Julius Paul David |
Germans | Louise Dulcken Therese Meyer |
Descrit per la font | Nordisk familjebok Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Enciclopèdia Jueva Brockhaus i Efron |
Dedicat a la música des de molt infant, als 10 anys feu el primer concert, després es perfeccionà sota la direcció de Ludwig Spohr i Moritz Hauptman de 1823 a 1824. Més tard viatjà en companyia de la seva germana, i el 1827 ingressà com a violinista a l'orquestra del Teatre Reial de Berlín. El 1829, el baró de Liphardt (amb la filla del qual es casà més tard) li encarregà la direcció d'un quartet privat a Dorpat, adquirí fama de violinista a Sant Petersburg, Moscou, Riga i altres poblacions que visità, sent nomenat després a instàncies de Felix Mendelssohn, director de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, on tingué entre altres alumnes a Joseph Cramer, Arno Hilf, Henry Schradieck, Robert Klenck, Gustav Hollaender,[1] Eugene Albrecht, Fèlix Meyer, Wilhelm Langhans i Albert Rubenson, i donà concerts que a partir de llavors agafaren una nova empenta, davant l'enèrgica direcció del ja llavors cèlebre David. El 1843, David es va convertir en el primer professor de violí (Violinlehrer) a la Leipziger Conservatori de Música de nova creació.
David va treballar estretament amb Mendelssohn, proporcionant assessorament tècnic durant la preparació del concert per a violí d'aquest últim en mi menor. També va ser el solista en l'estrena de l'obra el 1845. Aquí tenim un fragment de les cartes que intercanviaven: "M'agradaria escriure't un concert per a violí pel pròxim hivern. Un en Mi menor em volta pel cap, el principi del qual no em deixa en pau. [...] El principi em navega pel cap sense forma, però en un parell de dies d'inspiració agafarà forma[...] ".
David va morir sobtadament el 1873, als 63 anys, mentre estava d'excursió a la muntanya amb els seus fills, a prop de Klosters a l'àrea dels Grisons (Grisons) de Suïssa.
David va compondre al voltant de 50 peces, en les que trobem 12 temes i variacions per a violí i orquestra, 5 concerts de violí, un sextet de cordes, i concerts per a trombó, fagot, o clarinet, i orquestra i alguns Lieder. Es creu que també va escriure dues simfonies i una òpera, però encara no s'han pogut trobar. La seva obra més tocada avui en dia és sens dubte el seu Concertino per a Trombó i Orquestra (op.4).
També fou editor d'obres per a violí de Francesco Maria Veracini, Pietro Locatelli i Johann Gottlieb Goldberg.
David va ser també l'autor de diversos enganys musicals, com la notable "Chacona en sol menor de Tommaso Antonio Vitali".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.