Farinetes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Farinetes,[1] farines[1] o farro[2] és una menja popular composta de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc) i aigua bullent, juntament amb oli i sal,[3] però també pot afegir-se altres ingredients com carabassa.[4]
«Farro» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Farro (desambiguació)». |
Les farinetes constitueixen un dels plats més antics de la Humanitat. Des del Neolític es feien de civada, ordi, blat, guixes, faves seques... A l'edat antiga en menjaven ibers, grecs i romans. Les farinetes existeixen en moltes cultures: a Espanya (gachas), Portugal, Astúries (farines, farrapes), Itàlia (polenta), Romania (mamaliga), Occitània (milhàs i altres noms) i en general tota la Mediterrània.[5] També n'hi ha amb civada, ordi o altres ingredients al nord d'Europa, Rússia, Escòcia i al món anglosaxó (gruel i porridge). A Malawi ho fan en dacsa o blat de moro.