L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món. Quan es tracta de bens, es parla d'exportacions visibles, quan es tracta de serveis, són exportacions invisibles.[1] També es pot distingir entre exportacions interregionals (dins les regions d'un mateix país) i les exportacions internacionals o, al marc europeu, entre exportacions intracomunitàries i extracomunitàries.[2]
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck.Els deu principals països en el commerç internacional
Les exportacions són generalment portades a terme sota condicions específiques, segons acords entre països (el d'origen i el de destí) La proporció entre les exportacions i les importacions d'un país determina la seva balança comercial.[3]
Aspectes físics
L'exportació material d'una mercaderia des d'un país fins a un altre suposa un procés complex que, entre altres, pot incloure els passos següents:
producció de la mercaderia (recol·lecció, fabricació, ...)
transport a un magatzem
embalatge
magatzem intermedi
transport
duana de sortida
duana de recepció
transport final i recepció del producte per part del comprador
Tot el procés de manutenció del producte suposa uns costos addicionals. Hi ha casos particulars en els quals el procés pot ser relativament senzill i altres casos en que pot complicar-se molt més.
Documents necessaris
El transport físic d'un producte exportat ha d'anar acompanyat de la documentació necessària. Entre altres documents hi pot haver els següents:
Factura pro forma
Factura comercial
Packing List
Document Únic Administratiu d'Exportació (DUA),
Certificat d'Origen
Llicència d'Exportació
El 2017, els principals sectors exportadors són automoció, química, alimentació i farmacèutic; conjuntament amb tèxtil i maquinària representen dues terceres parts de l'exportació catalana. Les exportacions d'alt nivell tecnològic han crescut un 9,0%. La Unió Europea concentra el 64,9% del total d'exportacions catalanes, i Àfrica ja supera Amèrica Llatina per volum exportat.[4]
De 1995 a 2017, l'exposició (o dependència) de Catalunya respecte a les altres regions d'Espanya ha minvat significativament: El 1995 el comerç intra-espanyol representava 60%, el 2017 només 35,5%.[5] Uns bons dos terços de la producció catalana s'exporta, i això representa 25,6% de les exportacions de tot l'estat.
Cap a l'any 2008 eren 34.384 empreses catalanes les que exportaven fora d'Espanya, el 2017 van pujar a més de 46.651, de les quals un bon terç són considerades com a exportadores regulars. 1545 empreses van exportar més de 5 milions d'euros, un nombre que creix cada any.[6]
La història de les exportacions és pràcticament idèntica a la història del comerç. I està molt relacionada amb les mercaderies, els mercaders, la navegació, les fires, la moneda, les lleudes, les lletres de canvi, les assegurances mercantils, els consolats, els alfòndecs, les societats mercantils, els nolis, la comptabilitat, les taules de canvi, els bancs, les lleis reguladores, els aranzels i molts altres aspectes.
Els apartats següents faran referència als diferents períodes del comerç entre territoris diferents I sovint llunyans entre si. Entenent que la compravenda d'una mercaderia suposa una exportació del venedor i una importació del comprador.
Mapa de les principals rutes comercials utilitzades pels fenicis.
La mina de Sari-i-Sang (a les muntanyes de l'actual Afganistan) exportava lapislàtzuli cap al 1595 aC en el període de la dominació de Babilonia per part dels cassites.[7]
c 2340 aC. L'iris dels ulls de l'estàtua d'Ebih-Il són de lapislàtzuli.
1200 aC. Els fenicis exportaven el tint basat en el mol·lusc Murex,[9] fusta de cedre, vi (a Egipte), vidre. Importaven or, argent i estany. Vori i banús.[10]
El 323 aC, els successors d'Alexandre el Gran, els ptolemeus, prenien el control d'Egipte. Van promoure activament el comerç amb Mesopotàmia, l'Índia, i l'Àfrica oriental mitjançant els seus ports de la mar Roja i per terra. Hi van ajudar un cert nombre de mitjancers, especialment els nabateus i altres pobles àrabs.
Edad Mitjana
Mapa que mostra les principals rutes comercials de l'Europa medieval tardana. Hi manquen les rutes comercials catalanes cap a Alexandria, la mar del Nord i els països del nord d'Àfrica.
El comerç marítim medieval (exportacions/importacions) pot estudiar-se en diferents èpoques i zones geogràfiques. Atenent a les principals potències comercials cal considerar les següents:
Venècia
Gènova
les repúbliques marítimes italianes
Catalunya
la Hansa
els països musulmans del nord d'Àfrica i l'actual Síria
Pel que fa al comerç terrestre o fluvial és més senzill analitzar les rutes i les fires.
Bibliografia específica
Entre altres treballs sobre el tema l'obra History of Merchant Shipping and Ancient Commerce de William Schaw Lindsay és un dels estudis més notables. Fou publicada en quatre volums:
Volum 1. Memorias históricas. Parte primera: Antigua marina. Parte segunda: Del antiguo comercio. Parte tercera: de las antiguas artes.[15]
Volum 2. Colección diplomática de los instrumentos justificativos de las presentes memorias, sacados de varios libros, registros, y códices del Archivo municipal de Barcelona.[16]
Volum 3. Suplemento a las memorias históricas. Parte primera: Antigua marina. Parte segunda: Del antiguo comercio. Parte tercera: Antiguas artes.[17]
Volum 4. Suplemento a la colección diplomática. Contiene los instrumentos justificativos del tomo III.[18]
Seguits de:
Volum V: "Código de las costumbres marítimas de Barcelona" 1 full., LXXXI, 368 p.; 1 full., 225 p.
El comerç català medieval és un tema complex que caldria analitzar a partir de molts estudis disponibles. Aquests estudis estan dispersos i no són gaire fàcils de consultar. Molts dels documents d'aquest període es poden consultar al segon volum de l'obra de Capmany.[21] (Nota: La pàgina indicada al final fa referència al llibre esmentat).
1118. Ramon Berenguer III atorga als ciutadans de Barcelona el privilegi de la supressió de la taxa de la cinquena part de les mercaderies descarregades de les galeres.
1221. Leuda de Barcelona. El document indica una llista de mercaderies i les taxes que han de pagar.
1274. Seguint la butlla del papa Gregori X, Jaume el Conqueridor decreta la prohibició d'exportar ferro, armes, fusta de construcció, cereals, llegums i altres mercaderies a terres de musulmans.[22]
1290. Andrònic II Paleòleg concedí el privilegi de comerç amb Constantinoble i tot el seu imperi als barcelonins i altres ciutadans de la corona d'Aragó. Pàgina 367.
1295. Jaume el Just atorga la llibertat d'exportació als mercaders i ciutadans de Barcelona. Exceptuant les mercaderies prohibides de vendre a compradors musulmans.
1325. Carta d'Eduard II d'Anglaterra a Jaume el Just sobre dues galeres mercants de Barcelona que, tornant carregades de mercaderies de Flandes, foren capturades per pirates anglesos.
1338. Pere el Cerimoniós concedeix indult de totes les penes, personals o pecuniàries, a tots els barcelonins condemnats anteriorment pel comerç amb ports vedats d'Egipte. Pàgina 107.
1340. Salconduit del rei Eduard III d'Anglaterra als mercaders catalans que facin la ruta de Flandes. Pàgina 110.
1340. Dues naus de Barcelona salpen cap a Xipre exportant mercaderies. Pàgina 111.
1341-1342. Viatge del mercader Berenguer Benet a Romania.[23] Es tracta d'un document excepcional que descriu amb detall un aspecte de les exportacions catalanes de l'època.
1343. Carta del rei Eduard III d'Anglaterra sobre dues naus de Barcelona que, en viatge cap a Flandes i carregades de mercaderies, foren capturades i conduïdes a Dartmouth. Pàgina 118.
1353. Salconduit d'Eduard III d'Anglaterra als mercaders catalans que vulguin exportar a Anglaterra. Pàgina 132.
Els catalans podien comprar llana, cuirs i plom a Anglaterra.[24]
1381. Capítols i ordinacions sobre el consolat de catalans i alfòndec d'Alexandria. Pàgina 156.
1386. Ordinacions del cònsol de catalans a Damasc. Pàgina 174.
Entre altres temes es detallen els aranzels pactats: 20 dírhams (darams en el document) per cada tres-centes lliures avaluades de mercaderia. Pàgina 175.
1404. Carta de les autoritats de Bruges sobre quatre sacs de safrà venuts per un mercader català. Pàgina 201.
1441. Importació de 400 quintars de llana anglesa assegurada a càrrec del venedor fins que sigui descarregada a Barcelona. Pàgina 241.
1443. 16.082 lliures de safrà exportades des de Barcelona, a tres lliures de Barcelona per lliura de safrà.[25]
1445. Safrà català venut a Frankfurt. Pàgina 264.
1454. Carta dels magistrats de Barcelona a Alfons el Magnànim recordant la necessitat de fer complir la llei que establia que les exportacions calia fer-les en naus catalanes. La carta esmenta diverses naus de nova construcció de mil, mil quatre-centes i mil cinc-centes bótes de capacitat. Pàgina 279.
1514. Barca de Barcelona robada per tres vaixells francesos. Portava 18 esclaus sarraïns negres cap a Sicília i altres mercaderies. Els magistrats de Barcelona escriuen al governador general del Llenguadoc la reparació dels deans atesa el tractat de pau existent entre els territoris. Pàgina 329.
1514. Exportació a Itàlia de tres bales de draps fabricats a Barcelona. Pàgina 330.
1517. Vuit bombardes de bronze colades a Ragusa exportades a Barcelona. Pàgina 334.
1522. Magistrats de Barcelona interessats en l'absolució papal dels mercaders condemnats per comerciar amb Egipte i demanant una nova butlla que permetés aquell comerç. Pàgina 344.
Període 1706-1936
Carles III signant el decret de lliure comerç amb Amèrica.
El lliure comerç amb Amèrica i les Filipines va permetre un creixement espectacular de la construcció naval catalana, amb diners privats i sense cap proteccionisme oficial.[26] El volum de les exportacions també fou molt important.[27][28][29][30]
Millora de les lleis
La signatura del "Reglamento y aranceles reales para el comercio libre de España a Indias de 12 de octubre de 1778" va suposar una millora important de les condicions d'exportació de Catalunya.[31]
«
Tengo habilitados en la Península para este Libre Comercio à Indias los Puertos de Sevilla, Cádiz, Málaga, Almería, Cartagena, Alicante, Alfaques de Tortosa, Barcelona, Santander, Gijón y Coruña; y los de Palma y Santa Cruz de Tenerife en las Islas de Mallorca y Canarias con arreglo a sus particulares concesiones…
»
— Reglamento y aranceles reales para el comercio libre de España a Indias.
Un port de Mallorca i dos ports de Catalunya esdevenien habilitats per a comerciar directament amb alguns ports americans autoritzats (sota domini espanyol). El reglament premiava la construcció de vaixells amb un descompte d'aranzels en el primer viatge.
Mercaderies exportades a Amèrica
Una relació simplificada de les exportacions pot exposar-se, de forma resumida, a partir de les mercaderies
«Exportació». Generalitat de Catalunya,s.d.[Consulta: 29 juliol 2018]. (informació, assessorament, ajuts econòmics, formació i diverses eines i cercadors de tràmits i documents per ajudar a afrontar amb èxit el repte dels mercats exteriors.
