mineral òxid From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estibiotantalita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la cervantita. Rep el seu nom en al·lusió al seu contingut d'antimoni (stibio-) i la seva similitud amb la tantalita.[1]
 Estibiotantalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Sb(Ta,Nb)O₄ |
| Epònim | antimoni i tantalita |
| Localitat tipus | Greenbushes Sn placers, camp d'estany Greenbushes, Comarca de Bridgetown-Greenbushes, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.14 |
| Dana | 8.1.6.2 |
| Heys | 18.1.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,911Å; b = 11,814Å; c = 5,535Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | de groc a marro fosc, de vermellós a marró verdós |
| Macles | polisintètiqes amb eix de macla [010] i amb pla de composició {001}; també individuals intercrescudes irregularment. |
| Exfoliació | distingible/bona - {001} distingible; {100} indistingible. |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | groc clar, groc-marró |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5,98 a 7,34 g/cm³ (mesurada); 7,58 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,374 nβ = 2,404 nγ = 2,457 |
| Birefringència | δ = 0,083 |
| Angle 2V | mesurat: 75°, calculat: 76° |
| Dispersió òptica | relativament forta r<v |
| Impureses comunes | Nb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1893 |
| Símbol | Sttl |
| Referències | [1] |
L'estibiotantalita és un òxid de fórmula química Sb3TaO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics, allargats al llarg de [010], aplanats paral·lelament a [001], poden ser equants, de fins a 12 cm; les cares {001} i {101} són estriades paral·lelament a [010].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'estibiocolumbita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la estibiotantalita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koragoïta, koechlinita, russel·lita, tungstibita, tel·lurita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
La estibiotantalita és un mineral accessori poc freqüent que apareix en pegmatites complexes de granit. Va ser descoberta al camp d'estany Greenbushes, a la comarca de Bridgetown-Greenbushes (Austràlia Occidental, Austràlia). També ha estat descrita a l'Afganistan, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Egipte, Eslovàquia, els Estats Units, Itàlia, el Japó, el Madagascar, Moçambic, Myanmar, Nepal, el Pakistan, Polònia, la República Txeca, Rússia, Sri Lanka, Suècia, la Xina i Zimbàbue.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: tantalita, antimoni natiu, microlita, estibiomicrolita, litiofilita, beril alcalí, cassiterita i columbita.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
