mineral sulfur From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estibiopal·ladinita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'arsenopal·ladinita. Rep el seu nom de la seva composició química, del grec stibi-, antimoni, i palladium, pal·ladi.
 Estibiopal·ladinita | |
|---|---|
 Estibiopal·ladinita de color platejat de Tilkerode (Harz, Alemanya), exposada al museu mineralògic de la Universitat de Bonn | |
| Fórmula química | Pd₅Sb₂ |
| Epònim | antimoni, pal·ladi i composició química  |
| Localitat tipus | granja Tweefontein, Mokopane, Waterberg, Bushveld Complex, Limpopo, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.20a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.20a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A’.04 |
| Dana | 2.3.3.1 |
| Heys | 3.12.32 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,59Å; c = 28,11Å; |
| Color | platejat, blanc a gris acer |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Cu, Sn, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Any d'aprovació | 1927 |
| Símbol | Stpdn |
| Referències | [1] |
L'estibiopal·ladinita és un sulfur de fórmula química Pd₅Sb₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Forma cristalls hexagonals prims o tabulars de fins a 200 micres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibiopal·ladinita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
És un component poc habitual dels dipòsits de platí. Sol trobar-se associada a altres minerals com: braggita, cooperita, mertieïta-II, sperrylita, genkinita, platarsita, cromita, calcopirita, pentlandita, pirrotina, geversita, or natiu, violarita o aliatges de platí, ferro, coure i níquel.[2] Va ser descoberta l'any 1927 a la granja Tweefontein, a Mokopane (Limpopo, Sud-àfrica). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Vimbodí i Poblet, a Montblanc i a L'Espluga de Francolí.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
