Església de Sant Andreu de Socarrats

Sant Andreu de Socarrats^[1] és una església romànica situada al nucli de Sant Andreu de Socarrats, del municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa. És un monument catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català al vessant nord de la Serra de Sant Miquel del Mont.

Infotaula edifici Sant Andreu de Socarrats
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle XII
Característiques
Estat d'ús	bo
Estil arquitectònic	romànic
Altitud	367 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Vall de Bianya (Garrotxa)
Localització	A Sant Andreu de Socarrats
42° 13′ N, 2° 29′ E
Bé cultural d'interès local
Data	30 de juny de 2004
Identificador	IPAC: 10973
Activitat
Diòcesi	bisbat de Girona  (parròquia de Sant Josep Obrer de la Canya)
Religió	catolicisme
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 10973

Arquitectura

És de factura romànica i va ser molt modificada durant el segle xviii, moment en què es va donar forma de creu al temple i es va convertir en torre el primitiu campanar d'espadanya de dos ulls. L'any 1982 s'hi varen realitzar nombroses obres de restauració, com suprimir la sagristia enganxada a l'absis, repicar els murs, enderrocar els nínxols de la façana sud, etc., que li han retornat el seu aspecte primitiu. Una pica baptismal d'època romànica d'immersió, de línies senzilles i sense cap mena d'ornamentació. Amida 90 cm de diàmetre, 70 cm d'interior i 72 cm d'alçada. El capitell d'època preromànica encastat a la façana est. Aquest capitell va pertànyer al temple antic de Sant Andreu. Hi són representats dos caps humans amb un motiu floral situat entre els dos. Conserva un altar dedicat a Sant Isidre, dels segles XVIII-XIX.^[2]

Notícies històriques

La primitiva església de Sant Andreu de Socarrats va ser enderrocada i en el seu lloc es va alçar l'actual, d'estil romànic. Aquesta darrera va ser consagrada l'any 1117 per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona. En els documents és citada com a "Santi Andreae … in loco que dicitur Socarrads" i firmen l'acta, a part del bisbe, Gaucefred, arxilevita de Besalú; Berenguer, mestre d'escola, i el prevere Arnau Joan. Sant Andreu va deixar de ser parròquia l'any 1582 i es va convertir en sufragània de la de Sant Joan les Fonts, fins a l'any 1968 en què va passar a dependre de Sant Josep Obrer de la Canya.^[2]

Referències

1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
2. «Església de Sant Andreu de Socarrats». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 novembre 2013].