![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Esclarmonde.jpg/640px-Esclarmonde.jpg&w=640&q=50)
Esclarmonde
From Wikipedia, the free encyclopedia
Esclarmonde és una òpera en quatre actes, amb pròleg i epíleg, amb música de Jules Massenet, sobre un llibret francès d'Alfred Blau i Louis de Gramont. Va ser estrenada a l'Opéra-Comique de París el 14 de maig de 1889 amb la soprano nord-americana Sibyl Sanderson en el paper protagonista.
![]() Cartell original de l'estrena parisenca | |
Forma musical | òpera ![]() |
---|---|
Compositor | Jules Massenet |
Llibretista | Alfred Blau i Louis de Gramont |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
Creació | 1886 i 1888 ![]() |
Data de publicació | segle XIX ![]() |
Parts | 4, amb pròleg i epíleg |
Personatges | Byzantine herold (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Estrena | |
Estrena | 14 de maig de 1889 |
Escenari | Opéra-Comique de París
|
Esclarmonde és potser l'obra més ambiciosa de Massenet, i la més wagneriana pel seu estil i concepció. El paper principal presenta una gran dificultat, incloent passatges de coloratura: Esclarmonde pot ser una Isolda en algun fragment, Lakmé en altre i la reina de la Nit en el següent.[1] L'orquestració és molt acurada, les exigències vocals elevades i s'hi senten diversos motius associats a diferents idees i personatges, actuant com a leitmotiven.
Tot i estar basada —no gaire fidelment— en una llegenda medieval, presenta aspectes moderns i l'atmosfera general està carregada de sensualitat. De fet, la protagonista és retratada com una agressora sexual. Com a Roland no li està permès veure el rostre d'Esclarmonde, ella li diu la primera nit, abans de fer l'amor: «No et preocupes, sóc bella i desitjable».
En èpoques recents ha estat programada esporàdicament, destacant les interpretacions del paper protagonista per la soprano Joan Sutherland en la dècada del 1970, dirigida per Richard Bonynge.