Enric Freixa i Pedrals (Barcelona, 26 d'abril de 1911[1] — 14 de març de 2002) fou un enginyer industrial català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 abril 1911  Barcelona |
| Mort | 14 març 2002 (90 anys) Barcelona |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1983 – 1995 ← Lluís Solé i Sabarís – Ramon Parés i Farràs → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
El 1934 es graduà a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la que en fou professor adjunt el 1942; el 1947 en fou nomenat catedràtic de càlcul integral i mecànica racional, després d'anàlisi matemàtica i el 1952 de motors tèrmics. També fou secretari general de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1968 al 1981.
Alternà la seva tasca com a professor com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, en la que ingressà el 1935 com a cap de la línia de motors dièsel, i de la qual fou director comercial i assessor tècnic. El 1967 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i ha publicat treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d'història de l'enginyeria. El 1984 va rebre la Medalla Narcís Monturiol.
Ha estat vicepresident del Comitè Permanent del Congrés Internacional de Motors de Combustió i president de la Fundació Joaquim Torrens i Ibern per a la normalització de l'ús del català a la indústria.
- Arrels per a una Universitat (1986)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
