From Wikipedia, the free encyclopedia
La Maquinista Terrestre i Marítima fou una empresa catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1838 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.[1]
Dades | |
---|---|
Tipus | negoci |
Indústria | fabricació |
Història | |
Creació | 1855 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Altres | |
Premis | |
En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tota mena de maquinària pesant. Els principals accionistes van ser, a més dels co-fundadors, Ramon Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Güell i Ferrer i José Antonio de Mendiguren. Els seus primers tallers es construïren el 1861 a la Barceloneta, amb una superfície total de 17.500 m². amb 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país, i va tenir una repercussió tècnica, econòmica, pràctica, en el paisatge i en l'imaginari col·lectiu i en una nova percepció i ocupació del territori.
Fou la principal constructora d'obres metàl·liques, de maquinària industrial, de motors diesel per a vaixells, de locomotores de vapor, de tota mena de peces per a tots els sectors industrials, el 1895 fou l'encarregada de construir el dic flotant del Port de Barcelona, etc. I al mateix temps, va ser una veritable escola pels enginyers catalans. El 1917 construí la segona fàbrica a Sant Andreu de Palomar (on actualment es troba el Parc de La Maquinista de Sant Andreu) amb una extensió de més de 100.000 m², arribant a una plantilla de 3.000 treballadors.
Cap al 1965 els tallers de la Barceloneta van ser desmantellats, mantenint-se com magatzem de productes que encara que finalitzats no van ser venuts fins a més endavant. Cap a 1993 els tallers de Sant Andreu van ser desmantellats per complet, traslladant-se a uns tallers construïts entre els municipis de Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès, fonent-se amb la també veterana MACOSA i ambdues comprades per la multinacional francesa GEC ALSTHOM, grup que el 1998 va canviar el seu nom per l'actual Alstom.[2]
El 1998 el comitè d'empresa de La Maquinista Terrestre i Marítima va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona pel manifest dictat el 1993 per tal de preservar les senyes d'identitat de l'empresa.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.