Barcelona, Barcelonès, 1913 — Barcelona, Barcelonès, 1970 Poeta. From Wikipedia, the free encyclopedia
Elisard Sala i Casassas (Barcelona, 1913 - 1970) va ser un poeta català en llengua catalana.[1]
Va estudiar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona va ser deixeble de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser. El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que també va dirigir; i el 1960, el grup infantil La Trepa, que va conrear la música coral infantil. Va ser director de l'Orfeó de Sants (1957-64). Va estrenar diverses obres musicals relacionades amb l'excursionisme, com l'oratori Cantem la muntanya (1958), Oratori de Nadal, Missa dels excursionistes (1966), i l'obra Bucòliques (1966), per a cor i orquestra de cambra. És autor de més de quatre-centes cançons excursionistes, recollides en diversos cançoners, com Cançoner de la Vall d'Aran (1963), Cançons del camí enllà (1953), Cançons de mar i muntanya (1956), El cançoner de Bagà (1965), Cançoner d'Ordesa (1970), entre d'altres. També publicà tres llibres de poemes: Poema de l'amor senzill (1947), il·lustrat per Ramon Martí; Una mica de llum (1948), amb il·lustracions d'Alfons Monreal, i Recital d'estiu (1955). Igualment, en deixà un altre d'inèdit: Garba d'amor.
Va col·laborar amb el músic i escriptor Josep Punsola i Vallespí en l'elaboració de les lletres de les Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949).[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.