From Wikipedia, the free encyclopedia
Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella,[1] i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416). Coneguda també com a Elionor Urraca de Castella.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1374 Aldeadávila de la Ribera (província de Salamanca) |
Mort | 16 desembre 1435 (60/61 anys) Medina del Campo (província de Valladolid) |
Sepultura | Medina del Campo |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Reina consort d'Aragó (1412–1416) Reina consort de Sicília (1412–1416) |
Família | Dinastia Trastàmara |
Cònjuge | Ferran d'Antequera (1393 (Gregorià)–) |
Fills | Alfons el Magnànim, Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Enric I d'Empúries, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Joan el Sense Fe, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque |
Pares | Sanç d'Alburquerque i Beatriu de Portugal |
Germans | Leonor Sánchez de Castilla |
Cronologia | |
10 febrer 1414 (Gregorià) | consagració reial (Saragossa) |
Elionor pertanyia al llinatge dels Alburquerque, línia secundària de la Casa reial de Castella (dinastia Trastàmara).
Genealogia simplificada d'Elionor d'Alburquerque:
Alfons XI de Castella el Justicier rei de Castella (1312-1350) *1311 †1350 | Elionor de Guzmán *1310 (=)1329 †1351 | Pere I de Portugal rei de Portugal (1357-1367) *1320 †1367 | Agnès de Castro *1325 =1346 †1355 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Enric II de Castella el de les Mercès rei de Castella (1369-1379) *1333 †1379 | Sanç d'Alburquerque comte d'Alburquerque *1342 †1375 | Beatriu de Portugal *1347 =1373 †1381 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Joan I de Castella rei de Castella (1379-1390) *1358 †1390 | Elionor d'Alburquerque | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ferran I d'Aragó el d'Antequera rei d'Aragó etc. (1412-1416) *1380 †1416 | * naixement = matrimoni † defunció | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Es va casar el 1395 amb l'infant Ferran, fill del seu cosí Joan I de Castella i futur Ferran I d'Aragó. Va aportar de dot el seu important patrimoni, que comprenia les terres més riques de la Rioja, el baix Tormes i Extremadura. D'aquesta manera, Ferran va aplegar un domini molt extens per tot Castella, que governava com a regent des de 1406. Anys més tard, el poder econòmic així aconseguit va ser un factor de pes que ajudà finalment a la seva elecció com a nou sobirà de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp, el 1412.
Ja reina, mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo, Teresa de Ayala, sobre el Cisma d'Occident i influí sobre el seu marit perquè abandonés la causa de Benet XIII.
Vídua el 1416, Elionor es va retirar a Castella, on intentà reivindicar per al seu fill Enric les terres que hi havia posseït el seu marit. Es va veure's implicada en les lluites dels Infants d'Aragó, els seus fills, contra el partit reialista encapçalat per Álvaro de Luna y Jarana. Intentà inútilment una conciliació. Acusada de sedició, i de complicitat amb la rebel·lió de l'infant Pere i la vila de Ledesma, li foren confiscades les possessions i lliurades a Álvaro de Luna i fou reclosa al convent de clarisses de Tordesillas.
El 1418 cedí el seu palau de Medina del Campo per a la fundació del convent de Santa María la Real (dit de les Dominicas Reales, reconstruït completament a finals del segle xv després d'un incendi que l'arrasà), on professà com a monja. Com a senyora de Medina, el 1421 dictà unes ordinacions (Ordenanzas del aposentamiento de feriantes) que són considerades les primeres de les fires de Medina del Campo.
Elionor va morir al convent de Santa María la Real poc després de saber del desastre esdevingut a la batalla de Ponça (1435), on els seus fills Alfons, Joan i Enric foren derrotats i fets presoners.
Fou sepultada al mateix convent de Santa María la Real. El seu cos no s'arribà a portar al panteó reial del monestir de Poblet, tot i que la seva figura jacent havia estat esculpida per Pere Oller el 1417 a instància del seu fill Alfons al sepulcre que havia de compartir-hi amb el seu espòs.[2]
Del seu matrimoni amb Ferran I d'Aragó va tenir set fills:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.