eleccions generals d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.[1] En total foren escollits 404 diputats, i el partit més votat fou el Partit Liberal, dirigit per José Canalejas. El partit conservador va restar molt afeblit, i a Navarra es presentà en coalició amb carlins i integristes. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, dirigida per l'escriptor canari Benito Pérez Galdós, que va aplegar en la coalició diversos grups republicans, el PSOE, el Partit Republicà Radical i el Partit Republicà Democràtic Federal, però no la UFNR,[2]que un cop trencada la Solidaritat Catalana es va presentar en solitari i per primer cop va trencar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]
| Tipus | eleccions generals espanyoles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 8 maig 1910 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
Fou elegit president del Congrés el liberal comte de Romanones, que fou substituït el 1912 per Segismundo Moret y Prendergast, i a la seva mort el 1913 per Miguel Villanueva i president del Senat Eugenio Montero Ríos.[4]
El cap de govern fou José Canalejas, que fou assassinat el 12 de novembre de 1912. El substituí aleshores el comte de Romanones, qui dimití el 27 d'octubre de 1913 a causa de la divisió interna del partit de Manuel García Prieto, creador del Partit Liberal Demòcrata. Alhora, també hi hagué divisió en el Partit Conservador quan Antoni Maura i Juan de la Cierva y Peñafiel no acceptaren el lideratge d'Eduardo Dato e Iradier. També es trencà la Conjunció Republicano-Socialista, malgrat l'èxit relatiu obtingut.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[5][6]
| ← Eleccions generals espanyoles, 8 de maig de 1910 → | ||||||
| Partit | Escons | Percentatge | Líder | |||
| Partit Liberal | 43,4% | 215 | José Canalejas | |||
| Partit Conservador | 21,9% | 115 | Antoni Maura | |||
| Conjunció Republicano-Socialista | 10,3% | 27 | Benito Pérez Galdós | |||
| Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) | 5,3% | 11 | Josep Maria Vallès i Ribot | |||
| Lliga Regionalista | 2,7% | 10 | Enric Prat de la Riba | |||
| Comunió Tradicionalista (jaumista) | 2,2% | 10 | Juan Vázquez de Mella | |||
| Catòlics independents | 3 | Marquès de Santillana | ||||
| Partit Integrista | 2 | Manuel Senante y Martínez | ||||
| PURA | 1 | Fèlix Azzati i Descalci | ||||
| Nacionalistes republicans catalans | 1 | Francesc Macià | ||||
| Independents | 5 | |||||
| No establerts | 3 | |||||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
