Eleccions generals espanyoles de 1914

Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,^[1]sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Conservador, dirigit per Eduardo Dato e Iradier.^[2] Les dues fraccions del Partit Liberal van restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven plegades pel Pacte de Sant Gervasi, tot i que a Catalunya no aconseguiren desbancar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.^[3]

Eleccions generals espanyoles de 1914

Tipus	eleccions generals espanyoles
Data	8 març 1914
← 1910 1916 →
Estat	Espanya
Jurisdicció	Espanya
Càrrec a elegir	president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats
Elegit	Eduardo Dato e Iradier

El conservador Dato, cap de govern fins a la crisi de desembre de 1915

Fou elegit president del Congrés el conservador Augusto González-Besada y Mein i president del Senat Marcelo Azcárraga, mort el 1915 si substituït per Joaquín Sánchez de Toca Calvo.^[4] El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, però el 9 de desembre de 1915 va dimitir per diferències internes en el partit i cedí el govern al comte de Romanones, qui convocaria eleccions el 6 d'abril de 1916.^[5]

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.^[6][7]

Durant aquesta legislatura es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.^[8]

Composició de la Cambra

← Eleccions generals espanyoles, 8 de març de 1914 →
Partit	Escons	Líder
Conservadors	193	Eduardo Dato e Iradier
Partit Liberal	84	Comte de Romanones
Partit Liberal -demòcrata	38	Manuel García Prieto
Conservadors mauristes	22	Antoni Maura i Montaner
Lliga Regionalista	13	Francesc Cambó
Coalició Republicana-Radical	11	Alejandro Lerroux
Partido Reformista	11	Melquíades Álvarez
Conjunció Republicano-Socialista	10	Roberto Castrovido Sanz
Coalició Tradicionalista-Integrista	7	Enrique de Aguilera y Gamboa, marquès de Cerralbo
Conservadors ciervistes	5	Juan de la Cierva y Peñafiel
Catòlics independents	5	Marquès de Santillana
Partit Republicà Democràtic Federal	1	Joaquim Pi i Arsuaga
PURA	1	Fèlix Azzati i Descalci
Nacionalistes republicans catalans	1	Francesc Macià
Independents	5
No establerts	1

Resultats per circumscripcions

Catalunya

• Barcelona
  • Francesc Cambó i Batlle (Lliga Regionalista)
  • Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista)
  • Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista)
  • Manuel Farguell i de Magarola (Lliga Regionalista)
  • Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Lliga Regionalista)
  • Joan Garriga i Massó (Lliga Regionalista)
  • Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista)
  • Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista)
  • Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
  • Narcís Verdaguer i Callís (Lliga Regionalista)
  • Pere Corominas i Montanya (republicà)
  • Hermenegildo Giner de los Ríos (Partit Republicà Radical)
  • Manuel González i Vilart (Conservador)
  • Joaquim Sagnier i Villavecchia (Conservador)
  • Enric Turull i Comadran (Conservador)
  • Lluís Vila i Miralles (Conservador)
  • Laureà Miró i Trepat (Partido Reformista)
  • Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista)
  • Carles Padrós i Rubio (Liberal)
  • Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Unión Monárquica Nacional)
• Girona
  • Joan Ventosa i Calvell (Lliga Regionalista)
  • Eusebi Bertrand i Serra (Lliga Regionalista)
  • Salvador Albert i Pey (republicà)
  • Eduardo Fernández del Pozo y del Río (republicà)
  • Joaquim Salvatella i Gibert (republicà)
  • Carles Cusí i de Miquelet (Liberal)
  • Pere Llosas i Badia (Comunió Tradicionalista)
  • Gustau Peyra i Anglada (Conservador)
• Lleida
  • Felip Rodés i Baldrich (republicà)
  • Eduard Aunós i Cau Partit Conservador)
  • Pere Milà i Camps (independent)
  • Emili Riu i Periquet (Liberal)
  • Josep Matheu i Ferrer (Liberal)
  • Francesc Macià i Llussà (nacionalista independent)
  • Josep Llari i Areny (Partido Reformista)
  • Ricardo Ramos Cordero (Partit Conservador)
• Tarragona
  • Albert Dasca i Boada (Liberal)
  • Julià Nougués Subirà (republicà)
  • Marcel·lí Domingo i Sanjuan (republicà)
  • Jaume Carner i Romeu (republicà)
  • Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador
  • Manuel Kindelán y de la Torre (Liberal-Demócrata)
  • Joan Caballé i Goyeneche (republicà)
  • Juan Barco Cosme (independent)
  • Josep Nicolau i Sabater (Unión Monárquica Nacional)

Illes Balears

• Josep Socias Gradolí (Conservador)
• Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
• Antoni Maura i Montaner (Conservador)
• Jeroni Estades i Llabrés (Conservador)
• Alexandre Rosselló i Pastors (liberal romanonista)
• Gabriel Squella Rossiñol, marquès de Menas-Albas (Conservador])
• Lluís Tur i Palau (Conservador)

País Valencià

• Alacant
  • Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
  • José Jorro Miranda (Conservador)
  • Gabino Bugallal Araujo (Conservador)
  • Leopoldo García Durán (Conservador)
  • Augusto González-Besada y Mein (Conservador)
  • Antonio Torres Orduña (Conservador)
  • José Torres Sala (Conservador)
  • José Francos Rodríguez (liberal-demòcrata)
  • Vicente Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
  • Manuel Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
  • Eduardo Vega de Seoane y Echevarría (liberal-demòcrata)
• Castelló
  • Vicente Cantos Figuerola (liberal-demòcrata)
  • Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demòcrata)
  • Ramón Saiz de Carlos (liberal-demòcrata)
  • Luis Esteban y Fernández del Pozo (liberal)
  • José María Azcárraga Fesser (Conservador)
  • Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla (Conservador)
  • Ramón Salvador Celades (Conservador)
  • Emilio Santa Cruz Chordi (Partit Republicà Radical)
• València
  • Fèlix Azzati i Descalci (PURA)
  • Enrique Alcaraz Martínez (Liberal)
  • José García-Berlanga Pardo (Liberal)
  • Vicente Gimeno Rodríguez Jaen (liberal romanonista)
  • Carlos Hernández Lázaro (Conservador)
  • Joaquín Lacasta España (Conservador)
  • Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador)
  • Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento (Conservador)
  • Francisco Moliner Nicolás (Conservador)
  • Emeterio Muga Díez (Conservador)
  • Vicente Noguera y Aquavera (Conservador)
  • Juan Bautista Valldecabres Rodrigo (Conservador)
  • Luis Vallier García-Alesson Lapeire (Conservador)
  • José Maestre Laborde-Boix (Conservador ciervista)
  • José Montesinos Checa (Conservador ciervista)
  • Manuel Simó Marín (Comunió Tradicionalista)

Referències

1. Codera, Maximiliano Fuentes. España en la Primera Guerra Mundial: Una movilización cultural (en castellà). Ediciones AKAL, 2014-05-09, p. 4. ISBN 978-84-460-4026-2.
2. Monereo Pérez, José Luis «EDUARDO DATO IRADIER (1856-1921): Reformismo conservador y nacimiento de los seguros sociales en España». Revista de derecho de la seguridad social. Laborum, 29, 2021, pàg. 311–350. ISSN: 2386-7191.
3. Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
4. Luque Castillo, Francisco Javier. Los ministros de hacienda en España (1901-1986): perfil sociopolítico e influencia (Tesi) (en castellà). Universidad de Granada, 2014.
5. Moreno Luzón, Javier «Partidos y Parlamento en la crisis de la Restauración». Con luz y taquígrafos: el Parlamento en la Restauración (1913-1923) /. Taurus, 1998, pàg. 65–102.^{[Enllaç no actiu]}
6. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
7. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.
8. Esteve Figueras, Salvador «La Mancomunitat de Catalunya, un país en marxa». l'Erol, 122, 2014, pàg. 8–9. ISSN: 2385-3492.

Enllaços externs

• Resultats de les eleccions de 1914
• Diputats escollits