eleccions generals d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,[1]sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Conservador, dirigit per Eduardo Dato e Iradier.[2] Les dues fraccions del Partit Liberal van restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven plegades pel Pacte de Sant Gervasi, tot i que a Catalunya no aconseguiren desbancar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]
| Tipus | eleccions generals espanyoles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 8 març 1914 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Càrrec a elegir | president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats | ||
| Elegit | Eduardo Dato e Iradier | ||
Fou elegit president del Congrés el conservador Augusto González-Besada y Mein i president del Senat Marcelo Azcárraga, mort el 1915 si substituït per Joaquín Sánchez de Toca Calvo.[4] El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, però el 9 de desembre de 1915 va dimitir per diferències internes en el partit i cedí el govern al comte de Romanones, qui convocaria eleccions el 6 d'abril de 1916.[5]
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[6][7]
Durant aquesta legislatura es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.[8]
| ← Eleccions generals espanyoles, 8 de març de 1914 → | ||||||
| Partit | Escons | Líder | ||||
| Conservadors | 193 | Eduardo Dato e Iradier | ||||
| Partit Liberal | 84 | Comte de Romanones | ||||
| Partit Liberal -demòcrata | 38 | Manuel García Prieto | ||||
| Conservadors mauristes | 22 | Antoni Maura i Montaner | ||||
| Lliga Regionalista | 13 | Francesc Cambó | ||||
| Coalició Republicana-Radical | 11 | Alejandro Lerroux | ||||
| Partido Reformista | 11 | Melquíades Álvarez | ||||
| Conjunció Republicano-Socialista | 10 | Roberto Castrovido Sanz | ||||
| Coalició Tradicionalista-Integrista | 7 | Enrique de Aguilera y Gamboa, marquès de Cerralbo | ||||
| Conservadors ciervistes | 5 | Juan de la Cierva y Peñafiel | ||||
| Catòlics independents | 5 | Marquès de Santillana | ||||
| Partit Republicà Democràtic Federal | 1 | Joaquim Pi i Arsuaga | ||||
| PURA | 1 | Fèlix Azzati i Descalci | ||||
| Nacionalistes republicans catalans | 1 | Francesc Macià | ||||
| Independents | 5 | |||||
| No establerts | 1 | |||||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
