Eižens Laube (Riga, 25 de maig de 1880 – Portland, 21 de juliol de 1967) fou un arquitecte alemany del Bàltic i letó. Fou el principal actor en la restauració del Castell de Riga de la dècada de 1930 i va dissenyar més de 200 edificis a Riga.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaEižens Laube
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1880 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Portland (Oregon) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Politècnic de Riga (–1906) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Riga Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Letònia
Universitat Tècnica de Riga Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme Modifica el valor a Wikidata
Premis
Tanca

Biografia

Laube formava part de la minoria dels alemanys bàltics, que gaudia de gran prestigi durant l'època de l'Imperi Rus. Es va graduar en arquitectura el 1907 a l'Institut Politècnic de Riga i tot seguit va començar a treballar al despatx de Konstantīns Pēkšēns.[1]

Entre 1909 i 1914 fou l'encarregat de supervisar de la Comissió de Problemes Artístics en Arquitectura, de Riga. També fou president de la Societat d'Arquitectes de Letònia entre 1924 i 1926. El 1944, coincidint amb el final de la II Guerra Mundial va emigrar a Alemanya on va treballar com a professor d'arquitectura a la Universitat del Bàltic de Pinneberg, prop d'Hamburg. Des de 1950 va viure als Estats Units.[1]

Abans de la I Guerra Mundial Lauba fou un dels pioners de l'Art Nouveau a Riga, destaca l'edifici del carrer Tallinas, número 23. Les seves obres més conegudes són les versions en estil Romàntic Nacional (carrer Alberta, número 12).[2] Va usar diferents materials, rajols de colors diferents, varietats locals de pedra, metall, fusta... Laube va construir ornaments com flors i motius geomètrics, molt d'acord amb l'estil.[3] Més tard, a partir de la dècada de 1930, va ser influenciat pel neoclassicisme.[1]

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.