From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Drets són principis jurídics, socials o ètics de la llibertat, és a dir, els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès de persones o deguts a les persones, d'acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica. Els drets són d'importància essencial en disciplines com el dret i l'ètica, sobretot les teories de la justícia i la deontologia. Els drets sovint es consideren fonamentals per a la civilització, sent considerat com a pilars establerts de la societat i la cultura i la història dels conflictes socials es poden trobar en la història de cada dret i el seu desenvolupament.
Hi ha diverses concepcions sobre els drets. Així, el Jusnaturalisme considera que els drets venen donats pel Dret Natural,[1] és a dir, un conjunt de principis de justícia eterns, en moltes ocasions vinculats a la divinitat. Existeix una altra concepció com el Positivisme Jurídic que planteja que els éssers humans tenim els drets reconeguts de forma legal, sense que hi hagi cap Dret Natural del qual emanin els drets individuals.[2] [3]
Els drets es poden classificar seguint les categories següents:
Els drets es classifiquen segons criteris.[11]
De llibertat: Delimitació negativa de l'àmbit d'actuació de l'individu.[16] De prestació: Assumeixen que un poder públic ha d'actuar perquè es facen.[17]
En l'antiga Grècia i l'antiga Roma no hi havia el que modernament es coneix com a drets, però sí concepcions amb característiques comunes amb la teoria dels drets i les llibertats com són la limitació jurídica del poder i la justícia.[8] Es diferenciava entre persona lliure i persona esclava per la condició natural de l'individu, que la societat no tenia cap remei més que acceptar-la.[18]
Amb l'assentament del cristianisme, es realitza una separació entre allò polític i allò religiós sense que s'interferisquen mútuament; concep la societat fonamentant-se en la dignitat humana però no la constitueix en un límit respecte el poder.[19]
En l'edat mitjana van aparèixer els primers drets, malgrat que eren limitats, implicant que s'escaiga més considerar-los privilegis. Els límits que tenien afectaven a nivell de vigència cronològica i a nivell d'individu i territori. Són els casos dels furs i les cartes de poblament, que suposaven límits al poder del senyor feudal.[20]
A partir del Renaixement, Reforma Protestant, el lliure comerç i la impremta, les bases de l'organització social i les necessitats de la societat va patir canvis que comportaren la unió del poder religiós i el polític, afectant als drets.
Les organitzacions religioses que defenien la tolerància social i el respecte per les persones van aportar la base dels drets. Una de les contribucions per la concepció dels drets prové de l'escola espanyola del Dret Natural, que davant el descobriment d'Amèrica va plantejar el problema de si els natius d'Amèrica tenien els mateixos drets que els espanyols. Els dos autors destacats d'aquesta escola foren Francisco de Vitoria i Bartolomé de las Casas i tingueren influència en les lleis de Burgos de 1512 (sorgides per les protestes del domínic Montesinos) i les Lleis Noces de 1542 (sorgides per la defensa dels drets dels indis feta per Bartolomé de las Casas).[19]
Els drets fonamentals més destacats a nivell històric serien les declaracions americanes de finals del segle xviii.[21] Són les Declaracions d'Independència de les colònies americanes,[22] que tècnicament són declaracions de drets per reconèixer la igualtat de tots els homes en la seua dignitat, els drets inalienables a la vida, llibertat, propietat, seguretat i cerca de la pròpia felicitat, el dret a l'oposició al poder polític i el reconeixement de la sobirania popular. Destaquen la Declaració de Drets del Bon Poble de Virginia de 1776 i la Declaració d'Independència de 4 de juliol de 1776. En particular, la Declaració de Drets de Virgínia es tracta de la primera del seu tipus en el constitucionalisme modern, junt amb la de d'altres colònies, en declarar i establir drets ho feia segons drets derivats de la naturalesa humana i de la raó i no pas a la common law.[23] Les deu primeres esmenes fetes a la Constitució dels Estats Units de 1787, ratificades el 1791, introduïren un conjunt de drets precedents del concepte modern de drets i llibertats, consagra la llibertat d'expressió i la de premsa, entre d'altres, tot i que també l'encara en vigor i polèmic dret del poble a posseir i portar armes.[24]
Posteriorment, la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 té molts punts en comú amb les declaracions americanes, especialment el rerefons generalista i racionalista i la pretensió d'establir un àmbit ciutadà contraposat a l'acció del poder. Aquesta declaració aportà una nova concepció de la societat que afecta a l'Estat i la relació d'aquest amb el ciutadà,[25] caracteritzada per:[26]
Aquesta Declaració està limitada als esclaus i les dones.
Amb el constitucionalisme, les declaracions de drets són incorporades a les constitucions i evolucionen segons ho fan els estats.[27][28]
Els drets estan agrupats cronològicament segons han sigut incorporats als ordenaments jurídics.[28] Es distingeixen quatre generacions de drets.[29]
Apareixen a la primera meitat del segle xix als estats liberals. Eren individuals individuals: dret a la vida, llibertat, seguretat, la propietat, de pensament i impremta, dret de sufragi, inviolabilitat del domicili i altres. La Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1948, va representar la culminació d'un llarg procés de reconeixement dels drets civils individuals, iniciat amb la modernitat il·lustrada i que havia pres forma amb les revolucions burgeses.[30] Hi ha drets recollits en constitucions i en lleis.
Alguns autors no parlen de l'existència de la quarta generació dels drets.[32] Aquesta quarta generació no està relacionada amb una evolució política, sinó amb l'evolució tecnològica i científica.[33]
Rebollo Delgado & Pais Rodríguez (2004, p. 101) consideren la quarta generació: la generalització de les tres generacions anteriors, anomenada solidaritat universal; la protecció de l'ecosistema i del patrimoni de la humanitat; els drets relatius a l'ús de l'ADN, la clonació, les cèl·lules mare, les tècniques de reproducció humana i l'eutanàsia; i els drets de la protecció de dades i el dret a l'accés a la informació.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.