llei suprema dels Estats Units d'Amèrica From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.[1] Tan bon punt els delegats de nou dels tretze estats hagueren ratificat el document, la federació o Unió americana va néixer oficialment i la Cambra dels Representants es va reunir per primera vegada el 4 de març del 1789, data en què entrà en vigor la Constitució.[2] La federació va reemplaçar la unió dèbil i descentralitzada que existia abans, el document legal de la qual eren els Articles de la Confederació. La Constitució dels Estats Units és la constitució escrita més antiga del món que encara és vigent.[3] Una transcripció original del document s'exhibeix a la Seu dels Arxius Nacionals de Washington, DC.
El 2019 es va realitzar la primera anàlisi lingüística completa del corpus de la Constitució. Aquesta anàlisi lingüística es va realitzar per a extreure el significat de la paraula emolument.[4][5]
El constitucionalisme estatunidenc neix amb les tretze colònies que es declaren independents d'Anglaterra el 1776 mitjançant la declaració d'independència.[2] Obtinguda la independència els nous estats es dotaran de constitucions escrites, sistemàtiques i codificades, amb un contingut liberal, declaració de drets i separació de poders, i aprovades per una assemblea constituent.[2] La constitució de Virgínia va ser la primera constitució liberal escrita de la història.[6] Es tracta d'un constitucionalisme que parteix de principis propis, a diferència de la continuïtat i pausada transformació de les institucions tradicionals característiques del constitucionalisme anglès.[2]
Els articles de la Confederació (1777), primera articulació política entre els tretze estats, on conservaven la sobirania pròpia, però delegaven alguns poders, centrat en temps de guerra i emergència.[7]
El setembre del 1786, els comissionats de cinc estats es van reunir a la Convenció d'Annàpolis per discutir ajustaments i revisions dels Articles de la Confederació per millorar el comerç. Van convidar els representants estatals a reunir-se a Filadèlfia per discutir les millores necessàries al govern de la confederació. Després de debatre, la Confederació va aprovar el pla per revisar-ne els articles el 21 de febrer del 1787. Dotze dels tretze estats (Rhode Island no hi va assistir) van acceptar la invitació i hi van enviar llurs delegats el maig del 1787. Encara que el propòsit era proposar esmenes als Articles de la Confederació, la Convenció va decidir escriure una constitució, de manera secreta. La Convenció va decidir establir un nou disseny de govern i estipulava que només nou dels tretze estats havien de ratificar-la perquè el nou govern entrés en vigor (òbviament, en els estats que la ratificassin). El 17 de setembre del 1787 es va finalitzar la redacció de la constitució i es va presentar amb un discurs de Benjamin Franklin. El nou govern es va formar el 4 de març del 1789.
El Pla de Virgínia va ser l'agenda no oficial de la Convenció, redactada majoritàriament per James Madison. Estava dirigida a afavorir els interessos dels estats més grans, i entre altres propostes hi havia:
Una proposta alternativa, el pla de Nova Jersey, atorgava a tots els estats igual capacitat d'influència i va ser promoguda pels estats més petits.
Moltes de les idees en la Constitució eren noves, i un gran nombre d'aquestes es van derivar de la literatura del republicanisme als Estats Units, de l'experiència dels tretze estats, i de l'experiència del Regne Unit amb la seva forma de govern mixta. La influència més important d'Europa continental vingué de Montesquieu, que emfasitzava tenir forces equilibrades que s'oposessin mútuament per prevenir la tirania. Això reflecteix la influència del tractat de Polibi -segle II aC- sobre els frens i contrapesos de la Constitució de la República Romana. John Locke és conegut per tenir una influència mixta, i la clàusula del degut procés de la Constitució dels Estats Units es va basar parcialment en el dret anglosaxó amb referències a la Carta Magna de 1215. És de destacar, així mateix, la influència que la tradició de govern democràtic i igualitari de la Confederació Iroquesa va tenir en Benjamin Franklin a l'hora de redactar la Constitució.
La Constitució consta d'un preàmbul i set articles.
El preàmbul diu: "Nosaltres, el poble dels Estats Units, per tal de formar una Unió més perfecta, establir justícia, assegurar-ne la tranquil·litat interna, proveir una defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, ordenem i establim aquesta Constitució per als Estats Units d'Amèrica". El Preàmbul no atorga cap dret ni prohibeix cap acció, només explica les raons i els motius de la Constitució. Les primeres tres paraules ("Nosaltres, el poble", We the people) s'han convertit en la frase més famosa i més citada del document.
La constitució conté 27 esmenes. Les primeres deu esmenes, conegudes com la Declaració de Drets, van ser ratificades simultàniament. Les altres 17 van ser ratificades de manera separada. La Declaració dels Drets es va adoptar entre 1789 i 1791, amb la intenció de limitar el poder del govern central. És la resposta a les crítiques que van fer les convencions estatals així com importants figures com ara Thomas Jefferson. Els crítics argumentaven que, sense cap altra restricció, el nou govern central i ara fort, podia convertir-se en un poder tirànic. Aquests drets inclouen la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa, la llibertat de reunió, la llibertat religiosa, entre d'altres.
Les 27 esmenes actuals s'han ratificat al llarg de la història de la nació nord-americana; l'última esmena d'aprovar-se va ser una restricció a l'increment dels salaris dels representants, ratificada el 1992.
La carta magna nord-americana, el primer text constitucional de l'era contemporània, va ser aprovada el 1787. Consta d'un preàmbul curt i 7 articles i és, per tant, molt reduïda. El preàmbul conté els propòsits que justifiquen l'existència del text:
El poder legislatiu resideix en un Congrés que té dues cambres: una cambra baixa o Cambra de Representants i una cambra alta o Senat.
La Cambra de Representants està formada per membres elegits per sufragi universal masculí per un mandat de 2 anys. Els electors de cada estat trien representants a raó d'un per cada 30.000 habitants i com a mínim un per estat. Per ser representant cal tenir 25 anys, haver estat ciutadà nord-americà durant com a mínim 7 anys i ser resident de l'estat que es vol representar. La cambra tria el seu president i altres funcionaris.
El Senat consta de 2 senadors per estat, que són elegits per les assemblees legislatives de cada estat. El mandat dura 6 anys i es requereix tenir 30 anys, haver estat ciutadà nord-americà durant 9 anys com a mínim i ser resident de l'estat que es vol representar. El president del Senat és el vicepresident de la nació.
Cada cambra disposa del seu propi reglament intern. Per a crear una llei amb aquest sistema, cal seguir els passos següents:
Com s'ha vist, dona amplis poders al Congrés. El poder executiu queda sotmès al legislatiu.
El president és elegit juntament amb el vicepresident per un període de 4 anys. Per a la seva elecció, cada estat designarà un nombre de compromissaris igual al de senadors i representants. Aquests triaran el president i el vicepresident. Per ser-ho, és necessari haver estat resident al país durant 14 anys com a mínim, tenir 35 anys i ser ciutadà nord-americà. El president és el cap suprem de les Forces Armades i de la flota. Pot establir tractats, encara que necessita 2/3 parts del Senat per a fer-ho. Nomena els ministres, els magistrats del Tribunal Suprem i els ambaixadors. Als Estats Units, el poder judicial està sotmès al poder executiu.
L'article 5è estableix la possibilitat de modificar la carta mitjançant esmenes, sempre que 2/3 del Congrés ho consideri necessari o ho demanin les assemblees legislatives de 2/3 dels estats. Les esmenes són proposades per una convenció constituïda expressament per a tal efecte. Esdevenen vàlides quan les ratifiquen les assemblees de 3/4 dels estats.
La Constitució original no conté els drets de les persones, així que aquests van ser definits amb la primera esmena el 1789.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
