Dieta atlàntica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dieta atlàntica és la dieta pròpia de les cultures europees banyades per l'oceà Atlàntic, que es troben en algunes zones de Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Regne Unit i Islàndia. Es caracteritza, entre altres coses, per un consum de proteïnes relativament elevat (superior, per exemple, al de la dieta mediterrània), especialment de carns roges, ous i productes làctics, a més de llegums.[1] Una altra característica és que en general els greixos utilitzats són d'origen animal (mantega, llard, greix d'ànids, etc.) però en alguns països, com Portugal, Galícia, País Basc, etc. aquests són sovint reemplaçats en l'actualitat, per contacte amb la cultura mediterrània, per l'oli d'oliva. Un estudi fet l'any 2003 indica que, en general, s'observava un augment de l'ús d'oli d'oliva.[1] El consum de carns magres, com el pollastre o el conill, i de fruites i hortalisses mediterrànies és inferior que a les cultures mediterrànies.[1] En canvi, el consum de patata és molt elevat a la dieta atlàntica,[2] i les verdures típiques que s'hi poden trobar són, per exemple, la col, la mongeta tendra, la ceba, l'all, la pastanaga i el pèsol.[2] La fruita típica és la poma.
Tot i que, a priori, algunes persones tendeixen a imaginar que es tracta d'una dieta poc saludable, no té per què ser així. Un dels factors que es consideren menys sans és el consum abundant de greix animal, però avui aquest és cada cop més alternat amb olis vegetals i en particular oli d'oliva. Actualment alguns organismes i entitats concernides s'esforcen a difondre que la dieta tradicional atlàntica és variada, de qualitat i saludable.[2]