document signat pels alcaldes dels ajuntaments aragonesos cataoparlants From Wikipedia, the free encyclopedia
La Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per disset alcaldes dels municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp,[1] Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometien a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanaren al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada, veí de la localitat de Favara,[2] el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja de Ponent en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.[3] Així s'aconseguí que en el curs 1985-1986 uns 2.500 alumnes estudiessin català.
Tipus | petició | ||
---|---|---|---|
Data de publicació | 1r febrer 1984 | ||
Localització | Mequinensa (província de Saragossa) | ||
Estat | Espanya | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
El 2024, quaranta anys després de la signatura de la Declaració de Mequinensa, el balanç de la salut de la llengua catalana a la Franja de Ponent era adversa: no s'havia normalitzat l'ensenyament del català, que sovint es situava fora de l'horari lectiu, no s'havia aconseguit que la retolació dels carrers i places o les comunicacions de les administracions fossin en català, i la situació de diglòssia s'anava afermant.[4] La despoblació, la manca d'ambició dels governs anteriors i l'executiu aragonès, integrat per PP i Vox, liderat per Jorge Azcón, eren reptes a superar. Tot i que les dades d'usos lingüístics indicaven retrocessos preocupants, el català sobrevivia i mostrava certa vitalitat.[5]
« |
Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos d'Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo. SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó. RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d'Aragó. REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna. DECLAREM:
PROPOSEM:
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc. SOM PLENAMENT CONSCIENTS que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i llinguística de la Franja Oriental d'Aragó. MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984 |
» |
Pel que fa a la política lingüística sobre el català a la Franja, s'han produït els següents esdeveniments posteriorment:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.