actriu francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Marie Berthilde Paruta , més coneguda com a Darling Légitimus, (Le Carbet, Martinica, 21 de novembre de 1907 - Le Kremlin-Bicêtre, 7 de desembre de 1999) fou una actriu i cantant francesa. Darling Légitimus va debutar amb setze anys amb La revue nègre[1] de Joséphine Baker. Es va convertir en una de les actrius negres més conegudes a França. Actuà juntament amb moltes grans figures franceses com Simone Signoret, Yves Montand, Charles Vanel, Brigitte Bardot, Marlon Brando o Fernandel. El seu èxit com a actriu de cinema va ser l'any 1983 amb Rue Cases-Nègres, quan tenia ja 76 anys.
Biografia | |
---|---|
Naixement | Marie Berthilde Paruta 21 novembre 1907 Le Carbet (Martinica) |
Mort | 7 desembre 1999 (92 anys) Le Kremlin-Bicêtre (França) |
Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise |
Altres noms | Miss Darling |
Nacionalitat | França |
Activitat | |
Ocupació | actriu, actriu de cinema, cantant, actriu de teatre |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Légitimus (fr) |
Cònjuge | Étienne Légitimus |
Fills | Théo Légitimus, Gésip Légitimus, Clément Légitimus |
Premis | |
| |
Descrit per la font | Dictionary of Caribbean and Afro–Latin American Biography |
|
Encara que nascuda a Martinica, Mathilda Paruta passa la seva infantesa a Caracas a Veneçuela.
Arriba a París amb setze anys, desitjant ser ballarina. Coneix Étienne Légitimus, fill del diputat Hégésippe Jean Légitimus; esdevé la seva companya i tindran cinc nens.
Molt de temps coneguda sota el nom de Miss Darling, va escollir després Darling Légitimus com a nom d'artista. Balla a la Revista negra de Joséphine Baker i posa per al pintor Picasso i l'escultor Paul Belmondo (el pare de Jean-Paul Belmondo).
Durant els anys 1930, Darling és autora, compositora i intèrpret de cançons antillanees, de biguine i de masurca. Actua sovint envoltada de molts músics reputats de l'època, com Pe En Kin Sosso i la seva orquestra.
És presenta al cinema de 1933 a 1983; ha estat dirigida sobretot per Raymond Rouleau a Les Bruixes de Salem, amb Simone Signoret i Yves Montand, i per Henri-Georges Clouzot al Salari de la por, així com per Sacha Guitry, per Jean-Claude Brialy, per Bernardo Bertolucci, etc.
Als anys 1950,actua al teatre, en peces de Jean Genet (Els Negres) i d'Aimée Césaire.
Als anys 1960, participa en diverses produccions de la ORTF, com el telefilm de Jean-Christophe Averty, Les Verts Pâturages.
L'any 1983, amb 76 anys, obté la Copa Volpi a la millor actriu a la 40a Mostra de Venècia gràcies a la seva interpretació a Rue Cases-Nègres, realitzat per la cineasta de Martinica Euzhan Palcy.
Ha tractat al llarg de la seva vida un gran nombre d'il·lustres actors, entre els quals Arletty, Fernandel, Marlon Brando i Pierre Brasseur.
L'any 1998, rep la insígnia del cavaller de l'ordre nacional de la Legió d'Honor.[2]
Desapareix l'any 1999 sense haver tornat a actuar des de Rue Cases-Nègres malgrat les esperances que deixava presagiar el seu premi obtingut a Venècia. Les seves cendres han estat dipositades al columbarium del Cementiri del Père-Lachaise (casa 16411).[3]
En la cerimònia dels Premis César de l'any 2000, l'escriptora Calixthe Beyala[4] i l'actor antillà Luc Saint-Éloy,[5] representants del « col·lectiu Llibertat », han pujat a escena per reivindicar una més gran presència de les minories a les pantalles franceses, i han retut un homenatge públic a Darling Légitimus, que els organitzadors de la cerimònia havien omès de citar entre els actors desapareguts en el transcurs de l'any precedent.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.