pel·lícula de 1953 dirigida per Henri-Georges Clouzot From Wikipedia, the free encyclopedia
Le Salaire de la peur és una pel·lícula de l'any 1953 dirigida per Henri-Georges Clouzot i protagonitzada per Yves Montand i Charles Vanel.[1]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Henri-Georges Clouzot |
Protagonistes | |
Producció | Raymond Borderie i Henri-Georges Clouzot |
Dissenyador de producció | René Renoux |
Guió | Henri-Georges Clouzot i Georges-Jean Arnaud |
Música | Georges Auric |
Fotografia | Armand Thirard |
Muntatge | Madeleine Gug, Etiennette Muse i Henri Rust |
Productora | Vera Films |
Distribuïdor | Distributors Corporation of America i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 15 abril 1953 |
Durada | 148 min |
Idioma original | francès |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Basat en | Le Salaire de la peur |
Gènere | drama, cinema d'aventures i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | Amèrica del Sud |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Las Piedras, a l'Amèrica Llatina. A causa d'una acumulació de gasos, s'incendia un dels pous de petroli de la Southern Oil Company. Per a aturar el foc, cal fer esclatar quatre tones de nitroglicerina al bell mig del pou. El director de l'empresa, el nord-americà Bill O'Brien (William Tubbs), oferirà dos mil dòlars a qui accepti transportar l'explosiu. Mario (Yves Montand), Luigi (Folco Lulli), Bimba (Peter van Eyck) i el dur Jo (Charles Vanel) s'hi presenten voluntaris. Els camions són vells i els camins plens de pedres i clots, però ells corren el risc de travessar la selva. Temen que en qualsevol moment puguin saltar pels aires.[1][2]
Mosquits, un sol abrusador, quatre homes temeraris i dos vells camions carregats de nitroglicerina són els elements suficients per a encarrilar la mecànica del neguit i la por d'aquesta pel·lícula, la qual és un thriller atípic i peculiar, situat entre el cinema de suspens i el drama psicològic. Conté episodis de perill, aclaparament i aventura, i presenta caràcters extrets del cinema negre i de la literatura existencialista. El llarg i perillós viatge dels mercenaris és narrat per Clouzot amb vigor suficient i molta tensió, encadenant seqüències en les quals els personatges -i els espectador també- aguanten la respiració i empal·lideixen. Serveixi d'exemple l'anguniejador passatge en el qual un dels camions travessa una petita llacuna de petroli i Jo (Charles Vanel en un paper rebutjat per Jean Gabin) hi queda atrapat. Aquest és un film sobre la peripècia física i l'adversitat pressentida d'uns homes, i és que molt aviat hom sap que els protagonistes de l'arriscat viatge són, a més de fracassats, uns absoluts perdedors. L'argument capital de la pel·lícula és el mateix viatge a través de la selva, ple de contratemps i dificultats, però el guió també admet alguns apunts secundaris relatius a l'explotació capitalista dels països subdesenvolupats i al colonialisme, trets gens estranys en una pel·lícula basada en la novel·la d'un confessat autor antiimperialista (Georges Arnaud): "On hi ha petroli, hi ha americans", diu un dels personatges.[1]
Encara que rodada a la Provença, la pel·lícula fa una convincent recreació d'una Amèrica tropical plena de paisatges abruptes i camins pedregosos. Més endavant, la novel·la tornaria a ésser portada al cinema, primer amb el títol de Violent road (Howard W. Koch, 1958) i després com Sorcerer (William Friedkin, 1977). Yves Montand, que ja havia refusat viatjar a l'Espanya franquista per a fer la pel·lícula de Clouzot, va negar-se a participar en aquesta darrera, en la qual tenen papers Roy Scheider i Paco Rabal.[1]
« |
|
» |
« |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.